Posem a la vostra disposició transcripció literal de la convocatòria de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament rebuda pel nostre regidor Sr. Alfred Serrano i Mora.
Esperem la vostra assistència.
Veïns Independents de Cabrils
28 de març 2007
26 de març 2007
PROCLAMACIÓ DEL CAP DE LLISTA DEL VIC PER A LES PROPERES MUNICIPALS 2007
Veïns Independents de Cabrils ( VIC ), en la seva Assemblea general extraordinària de dissabte passat, va triar per unanimitat com a cap de llista per a les eleccions municipals del pròxim 27 de maig de 2007, al Sr. Alfred Serrano i Mora - el nostre actual regidor a l'Ajuntament - encarregant-li, al mateix temps, la confecció de la llista dels nostres candidats per les esmentades properes eleccions municipals.
Veïns Independents de Cabrils ( VIC ) es defineix i caracteritza per:
Ser un partit d'àmbit exclusivament local, integrat per VEÏNS de Cabrils, sense cap tipus d'interès econòmic en el poble. Només ens mou la il·lusió, la disponibilitat i la capacitat per treballar en favor de la nostra comunitat.
El VIC està conformat per persones que – amb independència de la seva ideologia – tenen i mostren una autèntica i total disposició per treballar amb ganes, eficàcia i esperit de servei per Cabrils.
El VIC, al ser un partit només d'àmbit local és, per tant, absolutament INDEPENDENT, doncs no està sotmès a cap directriu superior, ni depèn ni ha d'actuar d'acord als dictats que es donin des de Barcelona o Madrid, solament és de CABRILS.
Per tot això creiem que el VIC és, de debò, l'alternativa real per resoldre els problemes de tots els veïns de Cabrils.
Comissió Executiva
Cabrils, 26 de març de 2007
Veïns Independents de Cabrils ( VIC ) es defineix i caracteritza per:
Ser un partit d'àmbit exclusivament local, integrat per VEÏNS de Cabrils, sense cap tipus d'interès econòmic en el poble. Només ens mou la il·lusió, la disponibilitat i la capacitat per treballar en favor de la nostra comunitat.
El VIC està conformat per persones que – amb independència de la seva ideologia – tenen i mostren una autèntica i total disposició per treballar amb ganes, eficàcia i esperit de servei per Cabrils.
El VIC, al ser un partit només d'àmbit local és, per tant, absolutament INDEPENDENT, doncs no està sotmès a cap directriu superior, ni depèn ni ha d'actuar d'acord als dictats que es donin des de Barcelona o Madrid, solament és de CABRILS.
Per tot això creiem que el VIC és, de debò, l'alternativa real per resoldre els problemes de tots els veïns de Cabrils.
Comissió Executiva
Cabrils, 26 de març de 2007
24 de març 2007
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT- ( III )
Avui publiquem un article d'opinió del Dr.Monés en relació a la legalització de les drogues, és l'opinió d'un qualificat professional de la medicina que segurament generarà polèmica ja que tots tenim la nostra personal forma d'entendre el problema i per tant fora bo obrir debat en relació a aquest assumpte.
Liberalització i legalització de les drogues
La recent proposta de debat social sobre la possibilitat de legalització de les drogues es basa en que seria una solució pels problemes greus derivats del narcotràfic. Però en primer lloc hauríem de definir el que es liberalització i legalització.
Liberalització consisteix en donar via lliure a la venda i consum d’una determinada substància sense cap restricció. De fet l’única substància psicotropa (es a dir que produeix algun estímul sobre el sistema nerviós central) en la pràctica liberalitzada es la cafeïna (cafè i begudes de cola). També es podrien afegir, però tenen algunes restriccions, l’alcohol i la nicotina.
Legalització es autoritzar la venda i el consum d’una substància psicotropa en certes condicionants reguladors aprovats per les autoritats sanitàries i polítiques d’un país. De fet en alguns països l’heroïna s’accepta com a medicament (Anglaterra, Suïssa i Holanda), la cocaïna forma part del arsenal analgèsic (tractament del dolor) i el cannabis s’està introduint per certs tractaments pal·liatius del càncer. Per tant, la legalització controlada es un fet i no ha tingut cap mena de transcendència per disminuir el narcotràfic. És evident, que si alguna de les drogues il·legals, tenen aplicacions terapèutiques, s’han de utilitzar en benefici dels pacients, però sempre de forma regulada i controlada, és a dir legalitzada, però no liberalitzada.
Per tant, tenim centrat el problema, cal parlar de la possibilitat de liberalització i no enganyar. La liberalització conduiria des de el punt de vista sanitari a agreujar l’actual problemàtica de les drogues. Un grup d’experts (Drs. E. Bruguera, M. Casas, A Gual i P. Lusilla) a auspicis del col·legi de Metges de Barcelona ha publicat un document que resumeix en quatre punts el seu pensament:
1. Coneixem que les dues drogues que mes problemes sanitaris comporten son el tabac i l’alcohol i es precisament la seva limitació el que ha demostrat ésser més eficaç per reduir el seu consum.
2. La droga il·lícita mes estesa, especialment entre adolescents i joves, son els derivats del cannabis, en que científicament esta demostrada la seva perillositat sobre l’esfera psíquica i acadèmic - laboral, sobre tot pels consumidors habituals, que llastren de forma inequívoca el futur dels nostres joves. La alta disponibilitat, la inadequada tolerància social i la banalització de la seva perillositat no ajuden a llur eradicació.
3. La cocaïna es la droga il·legal més preocupant perquè genera major nombre de demandes de consulta mèdica, per les seves greus repercussions. Cal fer ressò de la gravetat del seu consum i tothom en el mon sanitari pensa que llur liberalització conduiria a un desastre social a mig termini.
4. Sembla evident, que a major accessibilitat, disponibilitat i a un probable menor cost, hauria un increment de consum, que potser si que podria ser discretament positiu en la lluita contra el narcotràfic, però serien nefastes des de la òptica sanitària.
Per tant i com a resum NO A LA LIBERITZACIÓ DE LES DROGUES.
Dr. Joan Monés Xiol
Cabrils, 24 de març de 2007
18 de març 2007
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT- ( II )
ÈTICA DE LA VAGA DE FAM
Històricament es considera la Medicina com una activitat humanitària al servei de la salut que es basa en la relació individual malalt–metge, molt peculiar, d’alt contingut simbòlic i emocional i que persisteix a traves del segles. Des de fa uns quants anys, el model de pràctica mèdica ha canviat de manera molt fonamental: s’ha passat d’una visió paternalista de la medicina (el metge prenia totes les decisions, perquè era el que coneixia millor el que convenia al pacient, tot i que, gairebé sense voler, suplantava de fet la voluntat del malalt), a una visió de respecte a la responsabilitat i la llibertat de decisió del pacient, després de ser adequadament informat. Es clar per tant, que el pacient ha de rebre la informació de forma verídica (sinó coneix la veritat no pot decidir), però alhora ha de ser prudent, mesurada i esperançadora. Un altre dia ens estendrem sobre aquest aspecte.
El Codi de Deontologia dels Metges de Catalunya, vigent des de 1 d’Abril del 2005, te varies normes que inequívocament expressen la primacia de la autonomia del pacient.
Norma 13, “El metge no podrà tractar cap pacient amb la capacitat mental conservada, sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, si té capacitat de comprendre allò que decideix, el metge ha de tenir en compte la seva voluntat, però també valorarà l’opinió dels vinculats responsables”. Norma 14, “El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica, l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys a un altre a causa del seu estat”.
Però també la llei segueix aquestes mateixes orientacions. Així i només a títol d’exemple, la Ley 41/2002 de autonomia del paciente, capítulo 1º, artículo 2, diu “el paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles”. I mes clar l’article 4, “Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.
La vaga de fam es plateja i realitza buscant uns objectius. És una forma extrema de pressió. Després d’uns dies la persona que ha decidit fer vaga de fam, es va convertint en un pacient i com es lògic es busca l’ajut mèdic. Però, el conflicte està servit, perquè el que fa vaga de fam, per definició, no vol ser atès. El metge en principi te que respectar la voluntat del pacient (per exemple cap cirurgià pot operar a ningú sense el seu consentiment i això ho compren tothom). És menys clar, en el cas de Testimonis de Jehovà, que no accepten les transfusions, però si el pacient es adult, competent i sap el que està fen i llurs conseqüències, el metge ha de respectar també la voluntat de no posar la sang que necessita. Per tant i per similitud (és obvi que no es igual), també s’ha de respectar la persona que vol continuar en vaga de fam, tot i que no s’hi estigui d’acord. Però, la situació canvia en el cas d’un ciutadà empresonat, perquè l’Estat es el “garant” de la seva vida i el legislador obliga a la alimentació forçada. ¿Que ha de fer el metge?.
Penso que la norma 53 del Codi d’Ètica Català, ho expressa de forma molt entenedora: “El metge, en cas de vaga de fam, ha de considerar que l’objectiu del vaguista no és la mort. El metge ha d’evitar qualsevol interferència aliena a la seva funció professional, i ha d’abstenir-se d’aplicar qualsevol terapèutica quan qui fa vaga de fam, un cop ha estat degudament informat i coneix el pronòstic, hagi expressat d’una manera lliure, explícita i reiterada, la seva negativa a ésser ajudat. El metge ha de respectar en tot moment la voluntat del pacient, prescindint del seu judici sobre la vaga i la seva motivació. Quan rebi una ordre judicial de tractament mèdic ha de fer saber al jutge que èticament està obligat a respectar la voluntat del pacient i demanar-li que l’eximeixi de l’obligació de tractament.” La norma es clara, però el jutge per llei demanarà la alimentació forçada generalment en un centre sanitari. Un metge individual pot fer objecció de consciència (negar-se a fer la alimentació forçada que el jutge exigeix), però una institució (habitualment un hospital), té l’obligació de complir la llei i per tant algú haurà de fer-ho i aquest no pot ser altre que un equip mèdic. La alimentació caldrà posar-la per sonda naso - gàstrica i per evitar que el vaguista se la tregui, caldrà lligar-li les mans, per tant fixar-ho al llit, en tots els problemes que comporta, d’ordre mèdic i d’ordre moral. Com podeu veure una delicada situació, a la que no s’hauria d’arribar.
Dr. Joan Monés Xiol
Històricament es considera la Medicina com una activitat humanitària al servei de la salut que es basa en la relació individual malalt–metge, molt peculiar, d’alt contingut simbòlic i emocional i que persisteix a traves del segles. Des de fa uns quants anys, el model de pràctica mèdica ha canviat de manera molt fonamental: s’ha passat d’una visió paternalista de la medicina (el metge prenia totes les decisions, perquè era el que coneixia millor el que convenia al pacient, tot i que, gairebé sense voler, suplantava de fet la voluntat del malalt), a una visió de respecte a la responsabilitat i la llibertat de decisió del pacient, després de ser adequadament informat. Es clar per tant, que el pacient ha de rebre la informació de forma verídica (sinó coneix la veritat no pot decidir), però alhora ha de ser prudent, mesurada i esperançadora. Un altre dia ens estendrem sobre aquest aspecte.
El Codi de Deontologia dels Metges de Catalunya, vigent des de 1 d’Abril del 2005, te varies normes que inequívocament expressen la primacia de la autonomia del pacient.
Norma 13, “El metge no podrà tractar cap pacient amb la capacitat mental conservada, sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, si té capacitat de comprendre allò que decideix, el metge ha de tenir en compte la seva voluntat, però també valorarà l’opinió dels vinculats responsables”. Norma 14, “El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica, l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys a un altre a causa del seu estat”.
Però també la llei segueix aquestes mateixes orientacions. Així i només a títol d’exemple, la Ley 41/2002 de autonomia del paciente, capítulo 1º, artículo 2, diu “el paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles”. I mes clar l’article 4, “Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.
La vaga de fam es plateja i realitza buscant uns objectius. És una forma extrema de pressió. Després d’uns dies la persona que ha decidit fer vaga de fam, es va convertint en un pacient i com es lògic es busca l’ajut mèdic. Però, el conflicte està servit, perquè el que fa vaga de fam, per definició, no vol ser atès. El metge en principi te que respectar la voluntat del pacient (per exemple cap cirurgià pot operar a ningú sense el seu consentiment i això ho compren tothom). És menys clar, en el cas de Testimonis de Jehovà, que no accepten les transfusions, però si el pacient es adult, competent i sap el que està fen i llurs conseqüències, el metge ha de respectar també la voluntat de no posar la sang que necessita. Per tant i per similitud (és obvi que no es igual), també s’ha de respectar la persona que vol continuar en vaga de fam, tot i que no s’hi estigui d’acord. Però, la situació canvia en el cas d’un ciutadà empresonat, perquè l’Estat es el “garant” de la seva vida i el legislador obliga a la alimentació forçada. ¿Que ha de fer el metge?.
Penso que la norma 53 del Codi d’Ètica Català, ho expressa de forma molt entenedora: “El metge, en cas de vaga de fam, ha de considerar que l’objectiu del vaguista no és la mort. El metge ha d’evitar qualsevol interferència aliena a la seva funció professional, i ha d’abstenir-se d’aplicar qualsevol terapèutica quan qui fa vaga de fam, un cop ha estat degudament informat i coneix el pronòstic, hagi expressat d’una manera lliure, explícita i reiterada, la seva negativa a ésser ajudat. El metge ha de respectar en tot moment la voluntat del pacient, prescindint del seu judici sobre la vaga i la seva motivació. Quan rebi una ordre judicial de tractament mèdic ha de fer saber al jutge que èticament està obligat a respectar la voluntat del pacient i demanar-li que l’eximeixi de l’obligació de tractament.” La norma es clara, però el jutge per llei demanarà la alimentació forçada generalment en un centre sanitari. Un metge individual pot fer objecció de consciència (negar-se a fer la alimentació forçada que el jutge exigeix), però una institució (habitualment un hospital), té l’obligació de complir la llei i per tant algú haurà de fer-ho i aquest no pot ser altre que un equip mèdic. La alimentació caldrà posar-la per sonda naso - gàstrica i per evitar que el vaguista se la tregui, caldrà lligar-li les mans, per tant fixar-ho al llit, en tots els problemes que comporta, d’ordre mèdic i d’ordre moral. Com podeu veure una delicada situació, a la que no s’hauria d’arribar.
Dr. Joan Monés Xiol
Cabrils 18 de març de 2007
16 de març 2007
ARA ES L’HORA DE LES PRIMERES PEDRES ( II )
Per fer-vos memòria reproduïm part d’aquella Gran Promesa? de l’equip de govern de l’època, (trànsfuga de CIU+PSOE-PSC+ERC+PP), era una gran Mentida? – era Fum? – era Fer volar coloms? o, era manca de capacitat per desenvolupar un projecte.?
L’alcalde de l’època (el trànsfuga de CIU i ara socialista sobrevingut) deia a la presentació de la gran promesa:
La publicació que teniu a les vostres mans no és només un rigorós Projecte d’Ordenació de la Zona Esportiva Municipal, és també el resultat de la il·lusió del nostre equip de govern per dotar al municipi dels equipaments que es mereix, unes instal·lacions que permetin als cabrilencs i a les cabrilenques fer esport en unes condicions òptimes. Ara fa tres anys que des de la redigoria d’esports gestionada per mi mateix, es va iniciar un estudi sobre la situació de les infraestructures esportives municipals i les seves necessitats de millora i ampliació. ..........
O sigui, si fem comptes, aquest futlletonet fa quatres anys que està fet, i si la regidoria d’esports gestionada “per ell mateix” feia tres anys que havia iniciat “un estudi”, resulta que fa més de 7 anys que estan marejant la perdiu, i el resultat està a la vista de tots, s’ha instal·lat la gespa artificial, - això si -, però els vestuaris, en un estat deplorable, la resta d’instal·lacions, en un estat deplorable, la zona d’aigües ....? (Recordeu els diners que va costar el futlletonet? i l’assessor de l’alcalde?).....
Si us fixeu en la foto “Els vestidors actuals”, podreu comprovar que les finestres dels vestuaris fa més de 4 anys que estan trencades, - no ha pogut fer res en aquest temps el regidor socialista d’esports per ordenar que fossin substituïdes.? Tanta feina ha tingut? - El motiu es, la incompetència? la ignorància? la indiferència? ...............
Per recordar les promeses d’aquell equip de govern (PSOE-PSC+PP+ERC+trànsfuga de CIU), veieu l’arxiu adjunt.
A la pàgina 8 del futlletonet deien, “Un projecte pensat per a tothom” - l’últim punt de la gran promesa deia” El camp de futbol i la pista poliesporiva mantenen la seva ubicació, però pateixen modificacions”, quina gran veritat, han patit les modificacions del pas del temps, és dir, la deterioració del pas del temps tenint en compte el nul manteniment per part de l’Ajuntament, malgrat l’esforç i dedicació personal dels membres de la junta directiva, que han mantingut com han pogut dites instal·lacions.
I per vergonya de tots, així es com esta la zona que envolta les pistes de tennis, veieu exemples gràfics, número 1, número 2, número 3, número 4 i número 5 , per tal d’aclarir aquest tema el nostre regidor ha sol·licitat en reiterades ocasions explicacions en relació als abocaments de restes de construcció, presumptament il·legals, sense resposta - com ve sent habitual - per part del regidor de medi-ambient del GEC.
Davant d’aquesta demostrada manca professionalitat, il·lusió, i capacitat de gestió, cal donar un gir de 180º i dins dels paràmetres de educació i respecte, procurar canviar estils i persones ben aviat a les properes eleccions municipals, per tal d’incorporar persones amb capacitat de gestió, professionalitat demostrada, il·lusió, coneixements tècnics adequats que puguin instaurar per fi la transparència i la professionalitat en la gestió dels recursos municipals, a les tasques de govern d’aquest Ajuntament
Reiterem que la prova de que això es possible la tenim als pobles del voltant, que sí disposen d’escoles suficients, Instituts, poliesportius, piscines cobertes, zones d’esbarjo, “Centre d’Atenció Primària “adequat”, espais pels joves, etc. etc. ...........
Probablement els que no accepten les critiques, encara que siguin constructives, diran que estem posant pals a les rodes, que no fan més que criticar, que “no s’estimen el poble” etc. etc. etc......., la realitat es que fruit de la nostra crítica amb imatges i prou argumentada i documentada, tothom ha pogut comprovar l’estat deplorable de la zona esportiva i en especial dels vestuaris, la manca d’una instal·lació d’aigua calenta en condicions, segurament per això l’alcalde ha donat instruccions per tal de canviar les banquetes, s’han pintat els vestuaris(ho han fet els pares)........
Nosaltres intentarem aconseguir una dotació pressupostaria per tal de que la instal·lació tant elèctrica com d’aigua calenta sigui totalment renovada i adaptada a les necessitats reals dels nostres jugadors i tècnics.
Continuarà.............
L’alcalde de l’època (el trànsfuga de CIU i ara socialista sobrevingut) deia a la presentació de la gran promesa:
La publicació que teniu a les vostres mans no és només un rigorós Projecte d’Ordenació de la Zona Esportiva Municipal, és també el resultat de la il·lusió del nostre equip de govern per dotar al municipi dels equipaments que es mereix, unes instal·lacions que permetin als cabrilencs i a les cabrilenques fer esport en unes condicions òptimes. Ara fa tres anys que des de la redigoria d’esports gestionada per mi mateix, es va iniciar un estudi sobre la situació de les infraestructures esportives municipals i les seves necessitats de millora i ampliació. ..........
O sigui, si fem comptes, aquest futlletonet fa quatres anys que està fet, i si la regidoria d’esports gestionada “per ell mateix” feia tres anys que havia iniciat “un estudi”, resulta que fa més de 7 anys que estan marejant la perdiu, i el resultat està a la vista de tots, s’ha instal·lat la gespa artificial, - això si -, però els vestuaris, en un estat deplorable, la resta d’instal·lacions, en un estat deplorable, la zona d’aigües ....? (Recordeu els diners que va costar el futlletonet? i l’assessor de l’alcalde?).....
Si us fixeu en la foto “Els vestidors actuals”, podreu comprovar que les finestres dels vestuaris fa més de 4 anys que estan trencades, - no ha pogut fer res en aquest temps el regidor socialista d’esports per ordenar que fossin substituïdes.? Tanta feina ha tingut? - El motiu es, la incompetència? la ignorància? la indiferència? ...............
Per recordar les promeses d’aquell equip de govern (PSOE-PSC+PP+ERC+trànsfuga de CIU), veieu l’arxiu adjunt.
A la pàgina 8 del futlletonet deien, “Un projecte pensat per a tothom” - l’últim punt de la gran promesa deia” El camp de futbol i la pista poliesporiva mantenen la seva ubicació, però pateixen modificacions”, quina gran veritat, han patit les modificacions del pas del temps, és dir, la deterioració del pas del temps tenint en compte el nul manteniment per part de l’Ajuntament, malgrat l’esforç i dedicació personal dels membres de la junta directiva, que han mantingut com han pogut dites instal·lacions.
I per vergonya de tots, així es com esta la zona que envolta les pistes de tennis, veieu exemples gràfics, número 1, número 2, número 3, número 4 i número 5 , per tal d’aclarir aquest tema el nostre regidor ha sol·licitat en reiterades ocasions explicacions en relació als abocaments de restes de construcció, presumptament il·legals, sense resposta - com ve sent habitual - per part del regidor de medi-ambient del GEC.
Davant d’aquesta demostrada manca professionalitat, il·lusió, i capacitat de gestió, cal donar un gir de 180º i dins dels paràmetres de educació i respecte, procurar canviar estils i persones ben aviat a les properes eleccions municipals, per tal d’incorporar persones amb capacitat de gestió, professionalitat demostrada, il·lusió, coneixements tècnics adequats que puguin instaurar per fi la transparència i la professionalitat en la gestió dels recursos municipals, a les tasques de govern d’aquest Ajuntament
Reiterem que la prova de que això es possible la tenim als pobles del voltant, que sí disposen d’escoles suficients, Instituts, poliesportius, piscines cobertes, zones d’esbarjo, “Centre d’Atenció Primària “adequat”, espais pels joves, etc. etc. ...........
Probablement els que no accepten les critiques, encara que siguin constructives, diran que estem posant pals a les rodes, que no fan més que criticar, que “no s’estimen el poble” etc. etc. etc......., la realitat es que fruit de la nostra crítica amb imatges i prou argumentada i documentada, tothom ha pogut comprovar l’estat deplorable de la zona esportiva i en especial dels vestuaris, la manca d’una instal·lació d’aigua calenta en condicions, segurament per això l’alcalde ha donat instruccions per tal de canviar les banquetes, s’han pintat els vestuaris(ho han fet els pares)........
Nosaltres intentarem aconseguir una dotació pressupostaria per tal de que la instal·lació tant elèctrica com d’aigua calenta sigui totalment renovada i adaptada a les necessitats reals dels nostres jugadors i tècnics.
Continuarà.............
ÀREA D’INFORMACIÓ i PARTICIPACIÓ
Comunicació
14 de març 2007
CONVOCATÒRIA DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES ( II )
S’ha convocat pel dilluns 26 de març a les 19:00 hores, segona sessió de dita comissió, l’objectiu de la comissió serà examinar els reparos formulats pel nostre grup municipal al Compte General del 2005 i efectuar les comprovacions que s’estimin necessàries prèvies a l’emissió de nou informe, tal com diu l’ordre del dia.
Dir que hores d’ara encara no s’ha posat a disposició del nostre regidor, membre de dita comissió, tota una sèrie de dades que consten a l’escrit de reparos que s’adjunta, veurem quina es la postura de la resta de grups polítics en relació a l’anàlisi del Compte General del 2005.
La Comissió Especial de Comptes, es un òrgan de control de caràcter polític, integrat pels representants dels diferents grups polítics que constitueixen la Corporació, sent la seva funció la de efectuar informe sobre el Compte General de l'ajuntament, que, després de sotmetre's a informació pública, s'adjuntarà a la mateixa per a enviar-la al Ple on serà objecte, si escau d'aprovació.
Del resultat de dita comissió us mantindrem informats.
ÀREA ECONÒMICA
Dir que hores d’ara encara no s’ha posat a disposició del nostre regidor, membre de dita comissió, tota una sèrie de dades que consten a l’escrit de reparos que s’adjunta, veurem quina es la postura de la resta de grups polítics en relació a l’anàlisi del Compte General del 2005.
La Comissió Especial de Comptes, es un òrgan de control de caràcter polític, integrat pels representants dels diferents grups polítics que constitueixen la Corporació, sent la seva funció la de efectuar informe sobre el Compte General de l'ajuntament, que, després de sotmetre's a informació pública, s'adjuntarà a la mateixa per a enviar-la al Ple on serà objecte, si escau d'aprovació.
Del resultat de dita comissió us mantindrem informats.
ÀREA ECONÒMICA
11 de març 2007
AGRAÏMENT
Hem rebut per la seva difusió un escrit d’agraïment d’uns veïns de les urbanitzacions afectades pel foc del passat dissabte i que transcrivim literalment.
Des de Veïns Independents de Cabrils també volem manifestar el nostre agraïment a les dotacions de les policies locals de Cabrils, Vilassar de Dalt, Cabrera, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Mossos d'Esquadra que van participar en les tasques d’extinció.
Especial esment pels Bombers, voluntaris i ADF de la comarca per l'eficàcia en la seva actuació.
Moltes gràcies a tots.
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Medi Ambient i Sostenibilitat
Incendi de Cabrils.
Sr. Director:
Es freqüent que les cartes dirigides al director d’un medi de comunicació, expressin queixes d’actuacions inadequades de serveis públics, que sovint son realitats en uns sistemes que habitualment compleixen be llurs funcions. Alguna vegada, les menys, es publiquen alguns escrits agraint actuacions puntuals d’aquests serveis públics. Avui i en nom d’un notable nombre de veïns de les Urbanitzacions de Mont Cabrer i Sant Crist de Cabrils, volem expressar públicament el nostre agraïment als ADF (Agrupació de Defensa Forestal) del nostre poble, Policia Local de Cabrils, Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat, per la eficaç i molt professional actuació a l’incendi d’ahir dissabte. Gràcies a la seva actuació podem dir que els danys han estat limitats i sobre tot que cap persona ni llar s’han vist afectats de forma significativa. Potser només una qüestió de dubta, és el possible excessiu retard en començar les tasques de extinció, i diem possible perquè la normal angoixa dels primer moments, fa que el temps passi molt lentament i els minuts semblin hores i podria ser una percepció exagerada. En tot cas, gràcies a tots per la vostre eficiència i dedicació.
Rebeu una molt cordial i agraïda salutació
Joan Monés Xiol en nom de molts veïns de ambdues urbanitzacions
Sr. Director:
Es freqüent que les cartes dirigides al director d’un medi de comunicació, expressin queixes d’actuacions inadequades de serveis públics, que sovint son realitats en uns sistemes que habitualment compleixen be llurs funcions. Alguna vegada, les menys, es publiquen alguns escrits agraint actuacions puntuals d’aquests serveis públics. Avui i en nom d’un notable nombre de veïns de les Urbanitzacions de Mont Cabrer i Sant Crist de Cabrils, volem expressar públicament el nostre agraïment als ADF (Agrupació de Defensa Forestal) del nostre poble, Policia Local de Cabrils, Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat, per la eficaç i molt professional actuació a l’incendi d’ahir dissabte. Gràcies a la seva actuació podem dir que els danys han estat limitats i sobre tot que cap persona ni llar s’han vist afectats de forma significativa. Potser només una qüestió de dubta, és el possible excessiu retard en començar les tasques de extinció, i diem possible perquè la normal angoixa dels primer moments, fa que el temps passi molt lentament i els minuts semblin hores i podria ser una percepció exagerada. En tot cas, gràcies a tots per la vostre eficiència i dedicació.
Rebeu una molt cordial i agraïda salutació
Joan Monés Xiol en nom de molts veïns de ambdues urbanitzacions
Cabrils 11 de març de 2007
10 de març 2007
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT-
Des de Veïns Independents de Cabrils volem compartir amb vostès l'experiència i coneixements adquirits al llarg dels anys de professió i d'investigació d'algunes de les persones que col·laboren o simpatitzen amb el nostre projecte de gestió municipal.
Per tal motiu els caps de setmana publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d'interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la clonació.
LA CLONACIÓ
El 27 de febrer va fer 10 anys que un equip de científics de l´Institut Roslin d'Escòcia, dirigits per Ian Willmut, va anunciar la clonació, per primera vegada, d’un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta: l´ovella Dolly. Deu anys després, la clonació segueix essent alhora un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar? Ha canviat la percepció social de la clonació?. Recordar que “clonar” vol dir produir una còpia genèticament idèntica d'un individu.
Així és com és va clonar l’ovella Dolly. Els científics van extraure una cèl·lula del mugró de la mamella d’una ovella (1ª) i sense el seu citoplasma l'introduirien a l'òvul d’una altre ovella (2ª) al que se l’hi va extreure el nucli que porta l'ADN. Una descàrrega d'electricitat faria que l'òvul es dividís i, uns quants dies més tard, van tenir un embrió d’ovella genèticament idèntic a la ovella 1ª, embrió que es va posar a l’úter d’una altre ovella (3ª) i va néixer finalment un “clon” de la ovella 1ª, idèntica en tot (4ª). Per tant, l’ovella 4ª te tres mares i no te pare. (Figura A)
L'ovella Dolly era el primer animal clonat amb l'ADN d'una ovella adulta i no amb el d'un embrió. Tot i que la Dolly viu, sembla que el seu envelliment ha estat mes prematur que el de una ovella normal. A més a més, es van haver de fer 277 intents per aconseguir aquest naixement. Malgrat aquest indubtable èxit, la majoria del que s'ha publicat en investigació mostra que els resultats més probables de la clonació de mamífers són la mort o la mutilació del clon (declaració d’en John Kilner, president del Centre for Bioethics and Human Dignity dels Estats Units). La clonació humana es un perill i no es acceptada per cap codi ètic del mon, tot i que sembla que d’amagat s’ha fet mes d’una vegada .
De fet, la gran majoria de científics no estan interessats a produir humans clonats. El que volen és produir cèl·lules humanes clonades que es puguin utilitzar per a tractar malalties i aquestes cèl·lules només es poden obtenir a partir de cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare son unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit", es a dir tenen possibilitats de transformar-se en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació". En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell, etc. Les cèl·lules mare amb mes potencial son sens dubta les que provenen de embrions. Molts científics i la majoria de les religions no consideren ètic la creació de embrions per fer investigacions, però també molts científics consideren acceptable la utilització de embrions congelats, destinats a ser destruïts. Actualment, hi ha mes de 100.000 embrions humans "sobrants" emmagatzemats en frigorífics per tota la Unió Europea.
Aquests embrions van ser creats com una part més del tractament d'infertilitat. Una simple sessió del tractament d’infertilitat inclou normalment la fecundació d'uns quants òvuls a la vegada (cal una intervenció quirúrgica per obtenir-los). Alguns òvuls fecundats es reimplanten, llavors, a la mare i la resta és congelen per ser utilitzats en cas que el primer intent d'assolir l'embaràs no funcioni. Però si funciona no son utilitzats per la parella en tractament d’infertilitat.
Si l'embaràs s'aconsegueix immediatament, la parella pot optar per no fer servir els embrions restants i donar-los per adopció o emmagatzemar-los. Hi ha països en què les parelles tenen l'opció de donar els embrions no utilitzats per investigació.
Els científics estan molt interessats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cèl·lules mare embrionàries (es a dir les cèl·lules procedents de les primeres divisions després de la fecundació del òvul per un espermatozoide) per intentar curar malalties diferents. Per exemple, el Parkinson i l'Alzheimer sorgeixen arran del deteriorament de determinats grups de cèl·lules del cervell. Els científics esperen substituir el teixit del cervell que s'hagi perdut trasplantant cèl·lules mare d'un embrió a la part danyada del cervell, o be substituir teixit pancreàtic a pacients diabètics. Tot això, tothom espera que sigui possible, però avui encara es prematur saber fins on es pot arribar i llur veritable utilitat i possibilitats pràctiques.
Com que utilitzar embrions (tot i que siguin els congelats sobrants de les tècniques de reproducció assistida) per aconseguir cèl·lules mare és un tema molt controvertit èticament, els científics de tot el món estan buscant altres fonts de cèl·lules mare. Una possibilitat és un tipus de cèl·lula mare trobat a la medul·la òssia dels adults i a la sang del cordó umbilical, la qual normalment es llença després del part. Aquestes cèl·lules mare ja tenen la possibilitat de "diferenciar-se" en una varietat de diferents cèl·lules sanguínies al llarg de la vida. Cal fer esforços per aconseguir que aquestes cèl·lules mare no embrionàries, siguin tan aprofitables per la investigació com les embrionàries i no comportarien cap problema ètic. (Figura B)
El Codi de Ètica de Catalunya en la Norma 67 expressa: “El metge no participarà ni directament ni indirectament en cap procés de clonació humana amb finalitats reproductives. No es podran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació”. Es a dir, clarament no s’accepta la creació de “clons”, ni la creació de embrions nous per experimentació.
Dr. Joan Monés i Xiol
Cabrils 10 de Març 2007
Per tal motiu els caps de setmana publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d'interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la clonació.
LA CLONACIÓ
El 27 de febrer va fer 10 anys que un equip de científics de l´Institut Roslin d'Escòcia, dirigits per Ian Willmut, va anunciar la clonació, per primera vegada, d’un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta: l´ovella Dolly. Deu anys després, la clonació segueix essent alhora un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar? Ha canviat la percepció social de la clonació?. Recordar que “clonar” vol dir produir una còpia genèticament idèntica d'un individu.
Així és com és va clonar l’ovella Dolly. Els científics van extraure una cèl·lula del mugró de la mamella d’una ovella (1ª) i sense el seu citoplasma l'introduirien a l'òvul d’una altre ovella (2ª) al que se l’hi va extreure el nucli que porta l'ADN. Una descàrrega d'electricitat faria que l'òvul es dividís i, uns quants dies més tard, van tenir un embrió d’ovella genèticament idèntic a la ovella 1ª, embrió que es va posar a l’úter d’una altre ovella (3ª) i va néixer finalment un “clon” de la ovella 1ª, idèntica en tot (4ª). Per tant, l’ovella 4ª te tres mares i no te pare. (Figura A)
L'ovella Dolly era el primer animal clonat amb l'ADN d'una ovella adulta i no amb el d'un embrió. Tot i que la Dolly viu, sembla que el seu envelliment ha estat mes prematur que el de una ovella normal. A més a més, es van haver de fer 277 intents per aconseguir aquest naixement. Malgrat aquest indubtable èxit, la majoria del que s'ha publicat en investigació mostra que els resultats més probables de la clonació de mamífers són la mort o la mutilació del clon (declaració d’en John Kilner, president del Centre for Bioethics and Human Dignity dels Estats Units). La clonació humana es un perill i no es acceptada per cap codi ètic del mon, tot i que sembla que d’amagat s’ha fet mes d’una vegada .
De fet, la gran majoria de científics no estan interessats a produir humans clonats. El que volen és produir cèl·lules humanes clonades que es puguin utilitzar per a tractar malalties i aquestes cèl·lules només es poden obtenir a partir de cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare son unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit", es a dir tenen possibilitats de transformar-se en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació". En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell, etc. Les cèl·lules mare amb mes potencial son sens dubta les que provenen de embrions. Molts científics i la majoria de les religions no consideren ètic la creació de embrions per fer investigacions, però també molts científics consideren acceptable la utilització de embrions congelats, destinats a ser destruïts. Actualment, hi ha mes de 100.000 embrions humans "sobrants" emmagatzemats en frigorífics per tota la Unió Europea.
Aquests embrions van ser creats com una part més del tractament d'infertilitat. Una simple sessió del tractament d’infertilitat inclou normalment la fecundació d'uns quants òvuls a la vegada (cal una intervenció quirúrgica per obtenir-los). Alguns òvuls fecundats es reimplanten, llavors, a la mare i la resta és congelen per ser utilitzats en cas que el primer intent d'assolir l'embaràs no funcioni. Però si funciona no son utilitzats per la parella en tractament d’infertilitat.
Si l'embaràs s'aconsegueix immediatament, la parella pot optar per no fer servir els embrions restants i donar-los per adopció o emmagatzemar-los. Hi ha països en què les parelles tenen l'opció de donar els embrions no utilitzats per investigació.
Els científics estan molt interessats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cèl·lules mare embrionàries (es a dir les cèl·lules procedents de les primeres divisions després de la fecundació del òvul per un espermatozoide) per intentar curar malalties diferents. Per exemple, el Parkinson i l'Alzheimer sorgeixen arran del deteriorament de determinats grups de cèl·lules del cervell. Els científics esperen substituir el teixit del cervell que s'hagi perdut trasplantant cèl·lules mare d'un embrió a la part danyada del cervell, o be substituir teixit pancreàtic a pacients diabètics. Tot això, tothom espera que sigui possible, però avui encara es prematur saber fins on es pot arribar i llur veritable utilitat i possibilitats pràctiques.
Com que utilitzar embrions (tot i que siguin els congelats sobrants de les tècniques de reproducció assistida) per aconseguir cèl·lules mare és un tema molt controvertit èticament, els científics de tot el món estan buscant altres fonts de cèl·lules mare. Una possibilitat és un tipus de cèl·lula mare trobat a la medul·la òssia dels adults i a la sang del cordó umbilical, la qual normalment es llença després del part. Aquestes cèl·lules mare ja tenen la possibilitat de "diferenciar-se" en una varietat de diferents cèl·lules sanguínies al llarg de la vida. Cal fer esforços per aconseguir que aquestes cèl·lules mare no embrionàries, siguin tan aprofitables per la investigació com les embrionàries i no comportarien cap problema ètic. (Figura B)
El Codi de Ètica de Catalunya en la Norma 67 expressa: “El metge no participarà ni directament ni indirectament en cap procés de clonació humana amb finalitats reproductives. No es podran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació”. Es a dir, clarament no s’accepta la creació de “clons”, ni la creació de embrions nous per experimentació.
Dr. Joan Monés i Xiol
Cabrils 10 de Març 2007
07 de març 2007
ESTAT ACTUAL DE LA QUEIXA PER L’ESTAT D’ABANDÓ DEL SEMÀFOR UBICAT DAVANT DEL SUPERMERCAT SORLI (II)
Benvolguts veïns i veïnes de Cabrils, el dia 7 de gener informàvem que motivat per la perillositat del pas de vianants situat davant del Supermercat Sorli, i desprès de diferents sol·licituds - sense èxit - de posada en funcionament del semàfor ja instal·lat a la zona, el nostre regidor va procedir a formular una queixa davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació RACC i l’Ajuntament de Cabrils.
Fruit d’aquella queixa amb data 2 de gener, vàrem rebre resposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, informant-nos que el Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona ens informaria de les seves gestions per tal de solucionar el problema.
Amb data 28 de febrer hem rebut nova comunicació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques informant-nos de que han tramès la nostra petició a l'Ajuntament de Cabrils, atès que la Diputació de Barcelona ha assenyalat que el semàfor que esmentàvem no forma part dels elements funcionals de la carretera que, pel que fa a conservació i manteniment, gestiona l'ens provincial.
Si el nostre regidor va efectuar la queixa davant la Fundació RACC i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va ser perquè des de l’ajuntament es va dir que dita unitat semafórica depenia de la Diputació de Barcelona.
Aquest enrenou i pèrdua de temps, d’uns i d’altres, s’ha produït perquè el regidor de Via Pública (GEC) hores d’ara encara no sap el que és de la seva competència o no, i mentes tant el semàfor sense funcionar, amb el greu perill pels vianants que això representa.
Malgrat tot volem agrair al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona el seu interès per resoldre aquesta qüestió, dit això, amb data 5 de març hem tornar a requerir a l’Ajuntament la reparació i posada en funcionament de la unitat semafórica el mes aviat possible, reiterant la nostre petició de data 11 de desembre de 2006.
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Via Pública i Serveis
04 de març 2007
ARA ES L’HORA DE LES PRIMERES PEDRES ( I )
A menys de 100 dies per les eleccions municipals, comença el compte enrere per les col·locacions de primeres pedres, inauguracions a corre cuita, promeses de projectes d’obres faraòniques, presumptes cessions de terrenys, Escoles, Instituts, pisos de protecció oficial, etc. etc. etc. .......... quina poca memòria tenen alguns dels polítics professionals d’aquest poble, penseu que algun d’ells porten més de 10 anys a la cadira fent promeses ja sigui com regidors de l’equip de govern o bé prenent l’alcaldia en un acte de transfuguisme. Cal recordar que dit acte de transfuguisme va tenir el suport del PSOE-PSC+PP+ERC durant dos anys, i desprès, dos anys i mig més com socialista sobrevingut, amb el suport dels seus ex companys convergents traïts, i els habituals i “clàssics” dos regidors del GEC (abans d’ERC).
Recordeu la gran obra “El projecte d’un equipament esportiu de qualitat”?
Recordeu la gran obra “El projecte d’un equipament esportiu de qualitat”?
Recordeu el que deia l’alcalde–trànsfuga de l’època, quan els socialistes i els seus companys de moció de censura, PP+ERC, van vendre també la primera pedra d’un gran complex poliesportiu, degudament “assessorats”?
Davant d’aquesta demostrada manca de professionalitat i de capacitat de gestió, cal donar un gir de 180º i dins dels paràmetres de educació i respecte, procurar canviar estils i persones ben aviat, -a les properes eleccions municipals- per tal d’incorporar a les tasques de govern d’aquest Ajuntament persones amb capacitat de gestió, experiència demostrada, il·lusió, coneixements tècnics adequats per tal de que es pugui instaurar per fi, la transparència i la professionalitat en la gestió dels recursos municipals. La prova de que això es possible la tenim als pobles del voltant, que sí disposen d’escoles suficients, Instituts, poliesportius, piscines cobertes, zones d’esbarjo, espais pels joves, etc. etc. ...........
Continuarà.........
ÀREA D’INFORMACIÓ i PARTICIPACIÓ
Comunicació
Comunicació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
