INFORMACIO DE LA CELEBRACIÒ DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT – maig 2007-

Breu informació dels punts mes importants tractats en el decurs del Ple:

Punt 1.- Aprovació del Compte General del Pressupost de l’any 2005.

Inicià el nostre regidor la seva intervenció agraint a l’Actual alcalde Sr. Pérez la col·laboració en l’aportació de tota la documentació que es va sol·licitar, fet que altres anys no s’ha via produït, especialment a l’època de l’anterior alcalde i actual cap de llista del PSOE-PSC.

En aquest punt el nostre regidor és ratificà en els reparaments manifestats en la Comissió Especial de Comptes, comentant especialment les discrepàncies manifestades pel Secretari Interventor amb el fons i la forma d’atorgament de les subvencions, amb el pagament de minutes per la defensa judicial de l’anterior alcalde (5.710 €). En aquest punt el nostre regidor, davant les reiterades falses manifestacions de l’anterior alcalde, en el sentit de que el Sr.Alfred Serrano l’havia denunciant per presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals i falsedat documental, va deixar constància de que el que es va sol·licitar a la compareixença davant la Fiscalia del TSJC va ser la sol·licitud d’una auditoria complerta de l’Ajuntament i la Societat municipal SEIPRO. *(De tota aquesta qüestió, es posa a disposició de qui ho vulgui consultar tota la documentació generada en relació a dita compareixença davant la Fiscalia).

Alguns dels assumptes pendents:
No s’ha resol la manca de justificació i per tant el pagament d’hores extres sense justificar.

No s’ha resol l’atorgament de subvencions vulnerant, segons el nostre criteri, el principi de concurrència competitiva, incomplint els articles 22 i 23 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

No s’ha resol la presumpta incompatibilitat de l’alcalde, per haver participat en l’aprovació de les subvencions directes sent alhora soci d’una Entitat subvencionada.

No s’ha resol la reiterada contractació d’un bufette i tècnics externs, sense evidencia de cap expedient de contractació, fet reconegut en un informe de Secretaría Intervenció.

No s’ha resol el reparament en relació a l’assignació de complement de productivitat als treballadors, amb l’agreujant de que l’anterior alcalde per resolucions d’alcaldia atorgava a una empleada amb grau de parentiu dins el quart grau, complements mensuals de més de 500 €, i paga doble al juliol (1.000€) i desembre (1.000€).

Continua l’alcalde sense lliurar-nos l’inventari de propietats municipals.

No se’ns ha lliurat copia d’un estudi tècnic econòmic d’ampliació i remodelació de la zona esportiva de Cabrils (8.500€).

No s’ha raonat la despesa de festes populars, dinar de 220 persones a raó de 37 € menú per un total de 8.709,8€

No s’ha raonat la despesa festes populars, dinar de 16 persones a raó de 35 € menú per un total de 599,20 €

No s’ha raonat la despesa per pagament d’hores a quatre persones no treballadores de l’Ajuntament amb abonament a tres d’elles a la mateixa compte corrent.

No s’ha raonat la despesa de factures girades per una granja bar amb un total de 8.623 € algunes d’elles d’imports de 9 €, 15,80 € 11,77 €........

Davant aquestes i d’altres situacions irregulars i poc transparents, l’alcalde va reconèixer que es tenia que canviar la dinàmica i que, en un futur es reordenaria la qüestió.

El nostre regidor va manifestar que ja fa tres anys que ve exposant reparos a les comptes municipals sense rebre respostes, motiu pel qual es va veure obligat a manifestar-les davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya, donant compte al Ple de l'escrit rebut de dit organisme.

Sotmesa a votació l’aprovació del Compte General del Pressupost de l’any 2005.
Vots a favor CIU PSOE-PSC i GEC 8 vots
Abstencions DIU (dissolts) i ERC 3 vots
En contra VIC i PP 2 vots

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Punt 2.- Aprovació inicial del Pressupost de la Corporació, així com de la plantilla de personal de l’Ajuntament, corresponent a l’Exercici 2007. Compte General del Pressupost de l’any 2005

Va recordar el Sr. Serrano la obligació que té l’equip de govern de proposar l’aprovació dels pressupostos abans del 31 de desembre, tot llegint una resposta, del secretari interventor, a una al·legació formulada contra l’acord de Ple de data 1 de maig de 2006, manifestant la queixa per la no aprovació dels pressupostos en el termini regulat:

* Malgrat que l’incompliment del termini en l’aprovació del pressupost no té conseqüències legals greus per l’ajuntament, el que sí considero molt convenient és que per facilitar la posterior gestió pressupostaria al llarg de l’any econòmic i atendre a les necessitats dels serveis, obres i activitats municipals el pressupost de l’any que es tracti estigui definitivament aprovat abans del 31 de desembre de l’any anterior al de l’exercici en que s’hagi d’aplicar.

Un any més les despeses de personal (2.426.882 € + costos dels assessors i tècnics externs) superen els ingressos per impostos sobre béns immobles rústica i urbana (2.297.138 €).

El nostre regidor va mostrar la disconformitat del nostre Grup Municipal amb algunes de les desviacions pressupostaris del l’any 2006, com ara les següents:

Despeses per jurídics i contenciosos, pressupostat per l’any 2006 19.000 €, despeses reals 63.578,43 € desviació de 44.578,43 €.

Comunicacions telefòniques, pressupostat per l’any 2006 15.000 €, despeses reals 23.022 € desviació de 8.022 €.

Comunicacions telefòniques Escola Olivera, pressupostat per l’any 2006 4.500 €, despeses reals 9.720 € desviació de 5.220 €.

Despeses diverses(?), pressupostat per l’any 2006 7.300 €, despeses reals 10.157 € desviació de 2.857 €.

Festes populars(?), pressupostat per l’any 2006 85.000 €, despeses reals 165.586 € desviació de 80.586 €.

Despeses diverses(?), pressupostat per l’any 2006 6.000 €, despeses reals 23.651 € desviació de 17.651 €.

I curiosament de la partida d’inversions en infraestructures, pressupostada per l’any 2006 en 242.268 €, només s’han utilitzat 126.987 € deixant d’invertir-se 115.281 €.

Entenem que això és la prova palpable del descontrol i la ineficàcia de qui ens governen, només cal veure les fotos que hem publicat de l'estat de les urbanitzacions, com per ara permetre'ns que es deixin d’invertir aquestes quantitats en infraestructures, en benefici de les festes o de les minutes dels tècnics externs, tenint plantilla suficient per desenvolupar aquestes tasques.

Per deixar constància del que es gasten en festes (165.586 €) i el que es destina a altres conceptes veiem alguns de les partides del present pressupost 2007:

Formació del personal (Policies) 4.500 €
Equipament Servei de Policia 9.117 €
Atencions benèfiques 8.500 €
Subvenció Casal gent gran 6.600 €
Cooperació i solidaritat 11.750 €
Subvenció Associació de botiguers 5.000 €
Subvenció lluita contra el càncer 600 €
Sanitat actuacions consultori mèdic 10.125 €
..........................................................................................

I en l’apartat d’inversions per al 2007, comentar el següent :

Centre d’atenció Primària (5.000 €)
No diuen que faran un CAP nou? Amb aquest pressupost es possible ?

Reparació i manteniment d’edificis (10.000 €)
Quan pensen eliminar les barreres arquitectòniques dels edificis municipals?

Escola Mas Maria – nou barracó (20.000 €)
Es l’escola nova?

Actuacions a urbanitzacions recepcionades (40.000 €)
Comparant la dotació per les urbanitzacions amb la despesa per festes (165.586€) creiem que no calen comentaris de la sensibilitat vers les urbanitzacions per part de l’equip de govern ( CIU - PSOE-PSC i GEC )

Participació obres Ca l’Estrany 165.259,12 €.
Fan constar com inversió una mala gestió de l’anterior alcalde, ja que es tracta d’una condemna(sentencia 191/06) del Jutjat Contenciós Administratiu núm.4 de Barcelona que diu:
· Condemnar a l’Ajuntament de Cabrils a fer efectiva a l’actora la suma de 165.259.12 euros en execució de l’acordat en la resolució d’Alcaldia de l’Ajuntament de Cabrils de data 18 de juny de 2004, més l’interès legal dels diners des de la data d’aquesta resolució.
· Imposar a l’Administració demandada el pagament de les costes processals causades en aquest recurs.
· Contra aquesta sentència no hi ha recurs.

Aquesta és una prova més de la gestió d’aquest equip de govern, infringint un greu perjudici a l’Ajuntament.

Infraestructura – Cooperacions Urb. Crist Park.
Es tracta d’una reclamació de 100.420,67 € de la empresa adjudicatària de les obres d’urbanització de l’àmbit de Crist Parc. La certificació més antiga, degudament signada per la enginyera directora de les obres es de maig de l’any 2006. Dita empresa reclama també els interessos de demora corresponents a les certificacions impagadas.

Aquesta és altre prova més de la gestió d’aquest equip de govern, infringint un greu perjudici a l’Ajuntament.

Sotmesa a votació l’aprovació inicial del Pressupost de la Corporació

Vots a favor CIU PSOE-PSC i GEC 8 vots
Abstencions DIU (dissolts) i ERC 3 vots
En contra VIC i PP 2 vots

Dita aprovació ja ha sigut publicada al Butlletí Oficial de la província de Barcelona del dia 9 de maig

Per tal de poder-ho consultar en la actualitat s’ha obert termini d'informació pública.

Moltes gràcies per la seva col·laboració.

Àrea d’Informació i Participació
Participació Ciutadana

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT - 7 de maig de 2007-

Posem a la vostra disposició transcripció literal de la convocatòria de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament rebuda pel nostre regidor Sr. Alfred Serrano i Mora.

Tant l’aprovació del Compte General del Pressupost(*) de l’any 2005, (que es proposa amb més de 8 mesos de retard), com l’aprovació inicial del Pressupost de la Corporació (que es proposa amb més de 5 mesos de retard), son prou importants per demanar-vos novament la vostra assistència a dita sessió.

* (Recordeu les objeccions (reparos) manifestades als comptes de l'any 2005, objeccions que no han estat resoltes.)

Àrea d’Informació i Participació
Participació Ciutadana

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA - SANITAT (VII) -

El Document de Voluntats Anticipades (DVA), també conegut pel nom de testament vital

El Document de Voluntats Anticipades (DVA) està regulat per la llei 21/2000, sobre els drets d'informació sobre la salut i l'autonomia del pacient, i sobre la documentació clínica. En essència el DVA és un escrit adreçat al metge i a les persones que tindran cura de nosaltres el dia que no ens puguem comunicar per nosaltres mateixos. Seguirem pel nostre resum de divulgació el publicat per la Generalitat de Catalunya

1.- Per fer el Document de Voluntats Anticipades (DVA), cal seguir dos passos:

A. Tenir clar què és el que es vol fer-hi constar. (Ens pot ajudar per llur redacció el nostre metge de capçalera). El DVA és una declaració personal, on es deixen unes instruccions adreçades al metge que tindrà cura de nosaltres, i aquestes instruccions depenen de l'escala de valors de la persona, però també d'altres factors com l'estat de salut o les creences. Per tant, cada document és diferent i no n'hi ha un d'oficial, ni tampoc hi ha cap organisme que en reguli el contingut. Tot i això, us podeu orientar amb algun model de DVA que sigui afí als vostres principis i valors (models que es poden trobar a la pàgina Web de la Generalitat de Catalunya, model de l’Església Catòlica, model de la associació per una mort digne, etc.) .

B. Saber com cal fer-ho. Perquè sigui vàlid, el document es pot fer per escriptura notarial, o bé es pot signar davant de tres testimonis, dos dels quals no poden ser parents de fins a segon grau ni tenir relació patrimonial amb la persona atorgant. Quan tothom ha firmat el document (interessat i testimonis), o bé està feta l'escriptura, el document ja és vàlid. Un cop el document està fet, és responsabilitat de l'interessat de fer-ne difusió i/o repartir-ne còpies. El DVA es pot inscriure al registre de voluntats anticipades, (és una opció que la persona pot triar fer o no fer) i que servirà per què el document sigui més accessible i fàcil de consultar (sobre tot pels metges que tindran cura de nosaltres) el dia en què sigui necessari fer-ho. Aquest tràmit no li dóna un valor afegit al document ni tampoc més autoritat.

2.- Per fer la inscripció al registre cal que feu arribar la documentació següent:

La sol·licitud d'inscripció és l'autorització per a la cessió de les dades de caràcter personal que contingui el DVA, al professional mèdic responsable. La inscripció en el registre és automàtica quan es fa notarialment i si es fa el DVA amb la opció de tres testimonis, cal fer una fotocopia compulsada, i enviar-la per correu ordinari o certificat al registre de voluntats anticipades (Direcció General de Recursos Sanitaris, Travessera de les Corts, 139-151, Pavelló Ave Maria, 08028 Barcelona), o be es pot presentar al registre general del Departament de Salut, o bé a qualsevol altra oficina del Departament. L'accés del metge o metgessa responsable al registre (quan calgui) es farà a través de comunicació telemàtica al fitxer automatitzat del registre.

Dr. Joan Monés Xiol

CONVOCATÒRIA PUBLICA PER A L’ELECCIÓ PLENÀRIA DEL/DE LA JUTGE/ESSA DE PAU SUBSTITUT/A DE CABRILS

Informar-vos que amb data 3 de maig la Diputació de Barcelona xarxa de municipis, en el seu Butlletí Oficial de la Província Núm.106 pàgines 35 i 36 publica l’obertura de convocatòria pública, per a l’elecció plenària del esmentat càrrec per un període de quatre anys.

Les persones interessades poden presentar la corresponent sol·licitud davant l’Alcaldia, d’acord amb el que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratius comú, juntament amb el seu “currículum vitae”, fotocòpia compulsada del Document Nacional d’Identitat i, declaració jurada de capacitat i compatibilitat, dins el període de vint dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Com dèiem al nostre article del desembre passat, segons el nostre parer, i amb l'objectiu de fomentar la participació de tots els ciutadans en els afers públics, tenint en compte que aquest es un càrrec amb una responsabilitat prou important perquè qui ho ocupi, no estigui vinculat a interessos que puguin entorpir la seva funció, és a dir sense vinculacions de tipus polític, ni econòmiques, ni especulatives immobiliaris, etc., des de Veïns Independents de Cabrils us animen a presentar les vostres candidatures.

Àrea d’Informació i Participació.

MONTCABRER TAMBÉ ÉS CABRILS

Des de el VIC sempre diem que les urbanitzacions son barris i els seus habitants son ciutadans de Cabrils i pertanyen al poble de Cabrils, sentint-nos orgullosos del nostre poble, per això l’hem escollit per viure.

Dit això, volem manifestar que no ens hem sentit prou recolzats pels darrers equips de Govern (CIU+ERC), (PSOE-PSC+PP+ERC) i en aquests darrers 4 anys tampoc, (CIU+PSOE-PSC-+GEC), tot i que semblava que podria iniciar-se un canvi. Recordem especialment el ple de data 11 de novembre de 1999 (CIU+ERC), i les dues últimes assemblees, en que els representants de l’equip de govern (CIU+PSOE-PSC-+GEC), van assegurar que abans d’un any s’iniciarien les obres per aconseguir la recepció de la Urbanització de Montcabrer, es a dir abans de finals de l’any 2005.

“ Curiosament, ja en l’etapa actual, (CIU+PSOE-PSC-+GEC) dos anys i quatre mesos desprès de l’Assemblea abans esmentada, i amb data 21 de març de 2007 l’Ajuntament anuncia que per decret d’alcaldia s'han aprovat els Plecs de clàusules administratives particulars i els Plecs de condicions tècniques que han de regir la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció del projecte d'urbanització, direcció de les obres i la coordinació de seguretat de la Unitat d'Actuació núm. 9 del sector de Montcabrer.

“Curiosament també, quasi un mes desprès d’aquest decret, amb data 14 d’abril per decret d'alcaldia s’acorda suspendre la licitació convocada per a l'adjudicació del contracte de consultoria i assistència, -presumptament- per greus errades en el plec de clàusules administratives.

I mentres tant la Urbanització en l’estat que es pot comprovar a les fotos i que pateixen els veïns de l’àmbit dia a dia.

Ara que hi han eleccions municipals els mateixos que han governat durant els últims anys, tant en un partit (CIU) o “emigrant a l’adversari polític”(PSOE-PSC), convoquen actes “amb experts en urbanitzacions” per dir-nos que “ells” si tenen la “solució”.

RESUMINT:

Ni tot s’ha enllestit abans del final de l’any 2005

Ni el manteniment de mínims s’ha dut a terme, al menys en condicions normals.(veure les fotos)

Ni des de l’Ajuntament s’ha consensuat el procediment.(Veure decrets)

Ni el projecte aprovat pels veïns ha servit (aparentment) com a part del document del Projecte d’Urbanització

.................................................

Qui pagarà les conseqüències de tanta incompetència ..........?

NOTA DE PREMSA

Davant la gran similitud entre la denominació de la recent creada agrupació electoral “Independents per Cabrils” i el del nostre partit: “Veïns Independents de Cabrils”, ens vam veure obligats a sol·licitar a la Junta Electoral de Zona, que donada aquesta similitud i semblança, procedís ha resoldre, en el sentit de inadmetre i deixar sense efecte la denominació utilitzada per l’agrupació electoral “ Independents per Cabrils “ ordenant al responsable de dita agrupació d’electors el canvi de denominació per una de nova que no induís a confusió als votants.

Ahir dia 20 vam rebre la resolució de dita Junta Electoral, en la que assenyalen que no procedeix la denominació de “Independents per Cabrils” pel que han de canviar aquesta denominació per una altra que no pugui induir a confusió.

Per tal d’ampliar-vos la informació transcrivim literalment allò que diu l’article 46.4 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny del Règim Electoral General :

.- La presentació de la candidatura s’ha de realitzar amb denominacions sigles o símbols que no indueixin a confusió amb els pertanyents o emprats tradicionalment per altres partits polítics legalment constituïts.

Volem deixar constància que les nostres objeccions obeeixen només a la similitud de denominacions i – en absolut - a que es presenti aquesta o altres agrupacions, a les pròximes eleccions; ans al contrari, ens satisfà que apareguin noves agrupacions electorals, però – evidentment – respectant sempre l´ètica i el marc legal.

Alfred Serrano i Mora
President del Partit

L’ESPORT ES FONAMENTAL PER LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA ( 2ª part)

L’esport és en general molt beneficiós per la salut, però això no vol dir que sigui per tothom i en tota circumstància i que no calguin algunes precaucions en quan a llur intensitat i tenir en consideració alguns consells dietètics, d’hidratació i un adequat calentament (també estiraments musculars) abans d’iniciar qualsevol esport, sobre tot si és competitiu.

La dieta de l’esportista.

Els aliments que prenem aporten fonamentalment glúcids (aporten energia), proteïnes (son la base estructural de la formació de massa muscular), fibra (fonamental per correcte funcionament dels nostre aparell digestiu) i vitamines i minerals (necessaris pel nostre metabolisme). L’esportista ha de seguir una dieta equilibrada, a poder ser repartida en 4 menjades lleugeres però nutritives. L’esport es pot començar entre mitja hora i una hora i mitja després de haver fet la ingestió d’aliments i es lògic que depengui de la quantitat i de les calories ingerides. Els esports de força (musculació) convé incrementar lleugerament el consum de proteïnes (formatge, iogurts, carn, peix). Abans de la practica esportiva es recomanable la fruita i hidrats de carboni (pastes, arròs, pa, etc.), per augmentar el glucogen dels músculs i per tant augmentar la resistència durant l’exercici . S’han de evitar els greixos. Una dieta variada aporta totes les necessitats i no calen suplements de vitamines, al menys d’una forma generalitzada. No es recomanable practicar esports en dejú. Durant l’exercici es molt important una bona hidratació, durant l’exercici aigua i/o begudes isotòniques. Després del exercici sucs de fruita (rics en potassi), brous sobre tot vegetals, sucs de tomàquet amb sal.

Els estiraments musculars ajuden a prevenir lesions?

L’enemic mes important de l’esport es la lesió. Un dels factors preventius per les lesions son el calentament previ i els estirament musculars. Una bona tècnica es fer que aquests exercicis previs no provoquin dolor. Els estirament redueixen la tensió del muscle, milloren la flexibilitat i fan menys probable la lesió, tant del propi muscle com del lligaments. Recordar que també els estiraments estan recomanats al finalitzar l’activitat esportiva

Contraindicacions absolutes per la pràctica esportiva

Es obvi que és el metge que te cura del pacient el que ha de aconsellar allò que es millor per ell, però de forma general son contraindicacions per la pràctica d’un esport les següents:
1. Infeccions o inflamacions agudes o cróniques
2. Insuficiència hepàtica, renal o cardíaca greu
3. Angina de pit a mínims esforços o Infart de miocardi recent
4. Bloqueig Auriculo-ventricular greu
5. Aneurisma aòrtic
6. Cor pulmonar crònic
7. Hipertensió arterial no controlable
8. Alteracions greus de l'equilibri
9. Tumoracions malignes

Esport i embaràs

1. Des del primer trimestre cal evitar aquella pràctica esportiva que pugui tenir risc d'accidents. Per exemple l'escalada, les arts marcials, etc.
2. Durant el segon trimestre s'evidencia una certa limitació en la capacitat de moviment, per tant, cal evitar esports d'alt impacte, esforços importants, sobretot, esports que siguin violents i de duració prolongada. Es poden practicar, en canvi, esports com la marxa, la natació i exercicis de to muscular que posin una atenció especial a la musculatura abdominal.
3. Al final del segon trimestre i començaments del tercer trimestre, els exercicis més indicats són els de flexibilitat, mobilitat articular i control respiratori. A partir del vuitè mes es recomana repòs i preparació específica pel part. Els beneficis del treball muscular són: prevenir el deteriorament físic de la inactivitat i aconseguir que en el post-part la recuperació sigui millor. En qualsevol cas és el metge qui ha d'aconsellar els límits de la pràctica.
4. Després del part i durant els primers quinze dies l'activitat física general es redueix a passejar i a incrementar la mobilitat. Més tard l'objectiu ha de ser recuperar, a poc a poc i amb progressiva intensitat, les capacitats físiques bàsiques. Recordar els consells del metge/metgessa ginecòleg en quant enfortí el sol de la pelvis (prevenir incontinències posteriors). L'activitat física sistemàtica no hauria de començar fins que hagin passat de tres a cinc mesos, sobretot si la mare alleta el nadó, i ha de seguir sent controlada.
5. A partir del cinquè o sisè mes post-part, es pot accedir a una activitat d'intensitat elevada.

Esport de persones grans

La vellesa no és una malaltia sinó un estadi tardà i declinant del nostre desenvolupament. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana és l'estat de l'ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys. Però vell és aquell que se'n sent i actua com a tal. Encara que l'edat no sigui sinònim de malaltia sí que normalment amb el pas dels anys s'hi associen malfuncions orgàniques que requereixen tractaments farmacològics i que podrien alterar a la vegada les bases per a l'exercici. Així mateix, no sempre malaltia és sinònim de contraindicació sinó que, en moltes situacions, ens podem beneficiar de l'activitat física com a element terapèutic. L'activitat física és un excel·lent treball terapèutic però practicada inadequadament és una arma de doble tall. Cal conèixer amb exactitud les possibilitats de l'organisme per sotmetre'l a determinats esforços i considerar abans d’emprendre alguna activitat física les següents possibilitats:

· Persones grans esportistes de tota la vida
· Persones grans que han practicat esport, ho han deixat durant una temporada no massa llarga, però que volen retornar (iniciar palatinament els exercicis)
· Persones grans que realitzen exercicis esporàdics (cal precaució abans d’iniciar una activitat esportiva mes intensa)
· Persones grans nouvingudes a l'activitat física (fer-ho sempre amb supervisió médica)

L’esport en general a les persones grans convé que sigui suau i no competitiu i sempre seguint les orientacions del metge que te cura de la nostre salut.

Dr. Joan Monés Xiol

L’ESPORT ES FONAMENTAL PER LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA ( 1ª part)

Son ben reconeguts els beneficis de practicar esport, tot i que cal considerar alguns aspectes perquè com totes les coses, es necessària la prudència i els coneixements per aconseguir el màxim profit. No parlarem pas de l’esport d’èlit i d’alta competició, en que els esportistes estan tractats per sanitaris especialistes en aquests aspectes, sinó que farem algunes referències pràctiques pels nostres conciutadans que estan practicant algun esport i sobre tot pels que o no ho han fet mai o ho han abandonat.

Resum dels beneficis mes coneguts que produeix l’esport:

· Alenteix els processos degeneratius propis de l'edat i fins i tot alenteix la pèrdua de certes funcions mentals ( memòria, agilitat mental, concentració).

· Millora la circulació sanguínia i ajuda a prevenir trastorns cardiovasculars (coronaris), arterials i venosos (per exemple aparició de vàrices a les cames)

· Evita o al menys retarda i redueix la hipertensió (tensió arterial alta), l'osteoporosi (pèrdua de cals als ossos), la diabetis tipus II (aquella relacionada amb el pas dels anys i l’obesitat) i la síndrome de tensió premenstrual a les dones.

· En enfortir la musculatura, l’exercici físic preveu les fractures en actuar positivament sobre la força muscular, l’agilitat, etc.

· Enforteix el sistema immunològic (sistema de defensa del organisme) i fa a la persona mes resistent a certes malalties

· Augmenta el nivell de la serotonina (hormona) al cervell, cosa que propicia un estat d'ànim més positiu. Per tant, té efectes beneficiosos davant petites depressions, l'ansietat, l'estrès i la neurosi. En resum, les millores en l'aspecte físic repercuteixen positivament a nivell psicològic.

· Tot exercici físic regular augmenta l'eficàcia del son, sempre que no es practiqui immediatament abans de l'hora d'anar a dormir.

· Es un magnífic preventiu de l’hàbit de fumar (molt important per tothom però sobre tot pels nostres adolescents i joves) en fomentar la cultura del esforç i de la salut, i també ocupant el temps en una activitat en la qual no es fuma. Està clarament demostrat que existeix una relació inversa entre la pràctica de l’esport i el consum de tabac.

Però, a més d’aquest beneficis generals, també cal indicar algunes circumstàncies específiques en que l’esport esta especialment recomanat:

1. Com ajuda a les persones amb sobrepes, tot i que es la dieta és la part més important

2. Les persones en professions sedentàries.

3. Les persones diagnosticades de osteoporosis. Esta demostrat que un esport suau, afavoreix la restauració de la cals als ossos i ajuda al tractament mèdic. L’osteoporosi es mes freqüent en dones després de la menopausia. De totes maneres l’exercici s’ha d’adequar a la fragilitat òssia, evitant exercicis molt intensos que podrien incidir en lesions de la columna.

4. Esta molt indicat en el nens hiperactius.

5. Sovint els pacients portadors de pròtesis de maluc, pregunten si després de la intervenció quirúrgica i de la recuperació, podran realitzar algun esport. Cal considerar dos aspectes: El primer és que malgrat cada vegada les pròtesis son millors, aquestes tenen una vida limitada i en una certa relació amb llur utilització, per això i per allargar la vida de la pròtesis son poc recomanables esports d’equip (Futbol , bàsquet, etc.) o que comportant exercici intens o canvis de posició de les cames (tennis individual, squash, etc.), però per contra son molt recomanables esports de baix impacte sobre el maluc, com caminar, nedar, golf, bicicleta i golf i fins i tot tennis en la modalitat de dobles, i son recomanables perquè afavoreixen la força muscular que ajuda a la millor .

En la 2ª part d’aquest breu article de divulgació, parlarem de la dieta de l’esportista, la hidratació mes adequada i del exercicis previs (sobre tot estiraments) a la activitat esportiva.

Fins la propera setmana.

Dr. Joan Monés Xiol

LES URBANITZACIONS TAMBÉ SÓN CABRILS

A CABRILS tota edificació que no està en el CENTRE URBÀ (per a uns quants el “POBLE”) és una urbanització; això explica que hi hagi 59 urbanitzacions. I això també explica la mentalitat i l'estratègia dels que van dissenyar aquest poble:

Primer, la venda de parcel·les = diners; després, les taxes per la construcció = diners; i després, els impostos generats pels que anaven arribant = encara més diners.

I a canvi, cap o mínims serveis; “perquè sou urbanitzacions”, diuen...

Res no ha canviat, avui – com ahir – quan se’ls pressiona la resposta és la mateixa: “No us podem recepcionar perquè les infrastructures que teniu són deficients”; quan aquestes infrastructures les han fet els mateixos promotors de les urbanitzacions.

Conseqüència: els veïns altra vegada a gratar-se la butxaca per a posar les infrastructures a punt i ens donin “el vist-i-plau”. I ni així, perquè continuen sense donar tots els serveis, per molt recepcionada que estigui la urbanització.
Desafortunadament aquesta mentalitat i estratègia sembla que encara és plenament vigent.

Fins a quan?




En CABRILS toda edificación que no está en el CENTRO URBANO (para unos cuantos el “PUEBLO”) es una urbanización; esto explica que haya 59 urbanizaciones. Y esto también explica la mentalidad y la estrategia de los que diseñaron este pueblo:

Primero, la venta de parcelas = dinero; luego, las tasas por la construcción = dinero; y después, los impuestos generados por los que iban llegando = todavía más dinero.

Y a cambio, ninguno o mínimos servicios; “porque sois urbanizaciones”, dicen…

Nada ha cambiado, hoy – como ayer – cuando se les presiona la respuesta es la misma: “No os podemos recepcionar porque las infraestructuras que tenéis son deficientes”; cuando dichas infraestructuras las han hecho los mismos promotores de las urbanizaciones.

Consecuencia: los vecinos otra vez a rascarse el bolsillo para poner las infraestructuras a punto y nos den el “visto bueno”. Y ni así, porque continúan sin dar todos los servicios, por muy recepcionada que esté la urbanización.
Desafortunadamente esta mentalidad y estrategia parece que todavía es plenamente vigente.

¿Hasta cuándo?

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA -SANITAT (IV)

CONSIDERACIONS SOBRE EL REFÚS A LA TRANSFUSIÓ SANGUÍNEA PER PART DELS TESTIMONIS DE JEHOVÀ

INTRODUCCIÓ

Els problemes ètics que planteja l'atenció als Testimonis de Jehovà (uns vuit milions en tot el món, uns 250.000 a Espanya i uns 90.000 a Catalunya) deriven de llur refús a la transfusió sanguínia. Aquesta negativa ha portat fortes controvèrsies, com passa sempre que és contraposen dos principis bàsics. Per una banda el dret a la vida i per l’altre el dret a la llibertat religiosa i a la autonomia del pacient.

ASPECTES MÈDICS

Tècnicament, avui en dia, es poden evitar moltes transfusions de sang aplicant els coneixements desenvolupats en els darrers anys:

· Acceptació de nivells d'hemoglobina i glòbuls rojos més baixos dels que es consideraven dintre dels límits de seguretat.
· Tècniques que incrementen l'hemoglobina del pacient prèvia a la intervenció (administració de ferro, eritropoietina, etc.).
· Tècniques quirúrgiques redueixen el sagnat (per ex. cirurgia laparoscòpica)
· Tècniques de recuperació - reinfusió de sang perduda durant la intervenció
· Els testimonis de Jehovà no accepten l’autotransfusió (es a dir, extracció de la seva sang uns mesos abans per tenir-la en reserva en cas de necessitat).

L'evidència científica mostra que els nivells segurs d'hemoglobina en el pacient sense patologia associada es troben entre 6 i 9 g/dl. Els pacients d'edat avançada, amb patologia coronària, respiratòria, i altres, necessiten nivells d'hemoglobina mes alts per sobreviure, uns 10-11 g/dl. Els tractaments addicionals (medicacions suplementàries cares com l'eritropoietina) i la major vigilància necessària als pacients intervinguts o simplement tractats en aquestes condicions, incrementen els esforços del personal mèdic i d'infermeria que els atén i també els costos.

ASPECTES ÈTICS I DENTOLOGICS

Els darrers anys tots aquests aspectes han sofert un considerable canvi. El Codi de Deontologia de Catalunya, vigent des de 1 d’Abril del 2005, te normes que inequívocament expressen la primacia de la autonomia del pacient.

Norma 10, “El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, fora del cas que s’entrés en conflicte amb la declaració Universal dels Drets Humans, i ha de evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió d’aquell”.

Norma 14, “El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica l l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys a un altre a causa del seu estat”.

Per tant, queda molt clar el dret del pacient a que se li respectin les conviccions religioses i el dret a rebutjar un tractament. Però la dificultat i la angoixa dels metges per complir les Normes d’Ètica es troben actualment en la pròpia consciència i fins fa poc temps en una jurisprudència contradictòria, avui dia corregida per la llei de autonomia del 2002.


ASPECTES LEGALS

La Constitució Espanyola garanteix el dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15) però també garanteix la llibertat religiosa (art. 16). La Ley 41/2002 de autonomia del paciente, capítulo 1º, artículo 2, diu “el paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles”. I mes clar l’article 4, “Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.

Els casos determinats per la llei als que és refereix l’article 4 son:

- Riesgo para la salud pública
- Riesgo inmediato grave sin posibilidad de conseguir la autorización del paciente.
- Afectación a terceros.

RECOMANACIONS

Segons els Codis de Deontologia i el Codi Penal, el metge no incorre en omissió de socors (art. 195) si deixa d'aplicar la transfusió sempre que el pacient adult estigui en perfectes condicions de consentir en la transfusió i decideixi lliurement no fer-ho. El metge, lògicament, ha d'exposar al pacient la situació i ha de fer tots els esforços possibles per a convèncer-lo del que és el seu bé (es a dir recorre a la necessària transfusió de sang). A la nostre experiència, s’aconsegueix en bastants casos, sobre tot quant la petició és fa dins de la intimitat de la relació metge-pacient, lluny de les possibles pressions del col·lectiu al que pertanyen.

Per tant, si el pacient adult es nega a signar el consentiment informat per fer la transfusió, el metge ha d’acceptar, encara que no agradi, la voluntat del pacient expressada de forma lliure, conscient i sàpiguen, per la informació rebuda, la gravetat que comporta per la seva vida, llur decisió de no rebre sang. Per tant, si el pacient persisteix en rebutjar la transfusió, està en el seu dret i se l’ha de respectar. En el cas d’una gestant el metge farà el que cregui millor fins el part, inclosa la transfusió, perquè hi ha involucrada una tercera persona, el fetus. Després del part tindrà en consideració la voluntat de la dona.

Quan es tracti de menors, subjectes per tant a la potestat dels pares, aquests han de donar el consentiment, tot i que cal comptar amb la conformitat del menor que tingui prou discerniment. En cas de negativa dels pares o tutors a la transfusió, el metge té la facultat de prendre la decisió que cregui millor pel menor (fer la necessària transfusió), tot i que és mes recomanable demanar l’autorització judicial. En cas d’urgència el metge prendrà la decisió i després informarà al jutge.


Dr. Joan Monés Xiol

Cabrils, 6 d'abril de 2007

INFORMACIO DE LA CELEBRACIÒ DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT – març 2007-

Breu informació dels punts mes importants tractats en el decurs del Ple:

Punt 2.- Aprovació inicial del reglament del Cementiri.
S’aprovà un nou reglament del Cementiri municipal de Cabrils derogant l’actual, aprovat per l’Ajuntament, en sessió celebrada en data de 23 de desembre de 1957.

Punt 3.- Aprovar la revisió de les tarifes d’aigua potable.
A la proposta d’acord només hi consta la pujada del 4,35 per cent en concepte quota per a la conservació de comptadors i escomeses, hàbilment no consten la resta de pujades que son les següents:

13,70% en tots els trams de la tarifa
13,48% en la quota fixa i
4,35% en la quota per a la conservació de comptadors i escomeses

Aquestes desorbitades pujades van ser aprovades amb els vots favorables de CIU, PSOE-PSC i Gent de Cabrils (GEC).
L’alcalde va fer el seu “discurset” en relació a l’estalvi d’aigua (consulteu al nostre blog l’article de data 24 de gener L’Aigua és vida ) i va donar uns “breus consell de conservació de piscines” (veure fotos de l’estat de conservació de les piscines municipals), així és com donen exemple els que governen.

Punt 4.- Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat destinada a les corporacions locals titulars de centres d’educació infantil per al curs 2006-2007
Es rebrà una subvenció de 241.200 €, actualment s’està tramitant el pagament d’una bestreta corresponent al 50% de l’import de la subvenció, i el pagament del 50% restant es durà a terme un cop hagi finalitzat el curs escolar i s’enviï la documentació requerida pel departament d’educació.
Esperem que la recepció d’aquesta subvenció suposi una reducció en l'import del rebut que paguen els pares

Punt 5.- Aprovar inicialment la Modificació número 9 del Pla General d?ordenació Urbana de Cabrils.
Aquest punt es composa de 7 “modificacions”

1.- Cessió de Can Vilumara.-
1.1.- Requalificació de zona 6 (espais lliures públics) a zona 22(forestal) (Veure plànols a l’Ajuntament).
1.2..-Requalificació de zona 22(forestal) a de zona 6 (espais lliures públics) (Veure plànols a l’Ajuntament).

2.- Reubicació de 3.010,98 m2 de clau 6 de l’àmbit de Sant Crist a La Llobera i supressió de part del vial del c/ Verge de Nuria
Han aprovat “requalificar” una parcel·la, zona verda, situada a la Urbanització Sant Crist, propietat de l’ajuntament de 3.010,98 m2 de zona 6 (espais lliures públics) a zona 13d1 (URBANITZABLE) i per compensar la manca de zona verda de Sant Crist, “requalifiquen” parcel·les de la Urbanització La Llobera de 3.536,58 m2 de zona edificable (?) a zona verda.(Veure fotos de la zona que l’ajuntament considera “edificable” en l’àmbit de La Llobera)

Ni s’entén ni ho expliquem raonadament els motius pels quals compensen zones verdes entre urbanitzacions tant distants, requalificant prèviament la zona verda ja existent a Sant Crist catalogant-la com edificable.( Volen construir? Volen vendre? ....que volen fer ?.......).

Aquest es un tema poc transparent i no és de rebut que en l’últim ple de la legislatura es plantegin qüestions com aquestes, amb dades confuses, sense transparència, amb informacions sesgades i el més important sense debat ja que segons les dades de l’ajuntament això s’arrossega des d'el mes d’abril de 2003, han passat 4 anys. No es podria haver debatut abans?

3.- Modificació de qualificacions a les finques propietat de l’Irta
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
4.- Pas de serveis Can Tolrà
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
5.- Serveis tècnics
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
6.- Reubicació de part d’una parcel-la de Can Cabot a La Llobera
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
7.- Supressió de part de vial a l’àmbit de Montcabrer
Consulteu el plànols a l’Ajuntament

Per coneixement de tots s’ha de dir que aquestes modificacions i “requalificacions” s’han de sotmetre a informació pública per un termini d’un mes mitjançant anunci al Butlletí oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al taulell d’anuncis de l’Ajuntament, és per això que convido a que tothom consulti les dades “especialment” les corresponents a la requalificació “sense arguments sòlids i escrits” d’uns terrenys de propietat municipal, tot això a última hora i a l’últim ple de la legislatura.

Per suposat el vot del VIC va ser en contra de qualsevol requalificació d’última hora.

Punt 6.- Aprovar el Text Refós del Pla Especial d’ordenació de la fina “Mas de Baix”

Punt 7.- Aprovar definitivament la modificació dels estatuts del Parc Serralada Litoral.

Punt 8.- Aprovació dels crèdits reconeguts de l’exercici 2006.
En aquest punt es tractava d’aprovar un excés de despesa no pressupostada l’exercici 2006 d’import 134.557,55 euros, consistents en factures derivades de compromisos de despesa adquirits durant l'exercici 2006 i que no ha estat possible la seva aprovació o ratificació dins d’aquell exercici, i per tant l’equip de govern proposa aplicar la despesa al pressupost de l'exercici 2007.
En aquesta relació de factures que s’adjunta, ni han de sorprenents, per exemple:
3.132,06 € en varis sopars, begudes, esmorzars, etc. etc.
3.925,00 € de camions de brossa vegetal, suposem que per les jardineres.
1.455,89 € de lloguer de cotxes
6.123,51 € de recollida de voluminosos

I les més curioses 129,79 € d’una subscripció d’un “Manual discursos autoridades locales” subscripció període 11-2006 a 10 2007 això a nom del primer tinent d’alcaldia.
Aquest manual en castellà no saben si és perquè aquest polític s’està preparant per donar el salt a la política espanyola, en tot cas es una despesa d’ell i no dels ciutadans.

Altra de ben curiosa 26,00 € d’un “Manual Jurídico Sobre Circulación de Vehículos a Motor”, factura signada pel regidor de medi ambient, celebrem que per fi es documenti en relació a la conducció de vehicles a motor, manual també en castellà i també no saben si és perquè aquest polític s’està preparant per donar el salt a la política espanyola.
Aquesta despesa va ser aprovada amb el vot en contra del nostre grup municipal.

Punts d’urgència:
1.- Modificació de la data de la festa local de Cabrils.
2.- Reconeixement de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.

Part de Control.

Punt.11.- Precs i preguntes
El nostre regidor es va congratular de la constitució del Comitè de Seguretat i Salut i va demanar que es faci el mateix amb la valoració dels llocs de treball dels empleats municipals, qüestió que el nostre grup està requerint des de l’inici de la legislatura.

Pregunta Al regidor d’esports (PSOE-PSC).- Les piscines es troben en un estat lamentable de conservació. Tenen prevista alguna inversió per adequar el lloc en uns mínims exigibles? O pensen improvisar en els últims moments, com acostumen a fer amb tot, per poder-les obrir a l’estiu. Aquesta pregunta es exactament la mateixa que el PSOE-PSC va fer en el decurs del ple de data 11 de març de 1999. Això demostra que allò que el PSC criticava, continua en el mateix estat deplorable malgrat estar governant.

Hem intentat adjuntar la màxima documentació possible de la que disposem, ja que entenem que per poder formar-se opinió del que succeeix al nostre Ajuntament es imprescindible disposar de la màxima documentació, i per tal motiu així ho intentem fer.
En relació a les requalificacions de terrenys de propietat municipal recordar que restarà a informació publica durant el termini d’un mes.

Moltes gràcies per la seva col·laboració.

Àrea d’Informació i Participació

Participació Ciutadana

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT - 29 de març de 2007-

Posem a la vostra disposició transcripció literal de la convocatòria de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament rebuda pel nostre regidor Sr. Alfred Serrano i Mora.

Esperem la vostra assistència.

Veïns Independents de Cabrils

PROCLAMACIÓ DEL CAP DE LLISTA DEL VIC PER A LES PROPERES MUNICIPALS 2007

Veïns Independents de Cabrils ( VIC ), en la seva Assemblea general extraordinària de dissabte passat, va triar per unanimitat com a cap de llista per a les eleccions municipals del pròxim 27 de maig de 2007, al Sr. Alfred Serrano i Mora - el nostre actual regidor a l'Ajuntament - encarregant-li, al mateix temps, la confecció de la llista dels nostres candidats per les esmentades properes eleccions municipals.
Veïns Independents de Cabrils ( VIC ) es defineix i caracteritza per:

Ser un partit d'àmbit exclusivament local, integrat per VEÏNS de Cabrils, sense cap tipus d'interès econòmic en el poble. Només ens mou la il·lusió, la disponibilitat i la capacitat per treballar en favor de la nostra comunitat.

El VIC està conformat per persones que – amb independència de la seva ideologia – tenen i mostren una autèntica i total disposició per treballar amb ganes, eficàcia i esperit de servei per Cabrils.

El VIC, al ser un partit només d'àmbit local és, per tant, absolutament INDEPENDENT, doncs no està sotmès a cap directriu superior, ni depèn ni ha d'actuar d'acord als dictats que es donin des de Barcelona o Madrid, solament és de CABRILS.

Per tot això creiem que el VIC és, de debò, l'alternativa real per resoldre els problemes de tots els veïns de Cabrils.

Comissió Executiva

Cabrils, 26 de març de 2007

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT- ( III )

Avui publiquem un article d'opinió del Dr.Monés en relació a la legalització de les drogues, és l'opinió d'un qualificat professional de la medicina que segurament generarà polèmica ja que tots tenim la nostra personal forma d'entendre el problema i per tant fora bo obrir debat en relació a aquest assumpte.

Liberalització i legalització de les drogues

La recent proposta de debat social sobre la possibilitat de legalització de les drogues es basa en que seria una solució pels problemes greus derivats del narcotràfic. Però en primer lloc hauríem de definir el que es liberalització i legalització.

Liberalització consisteix en donar via lliure a la venda i consum d’una determinada substància sense cap restricció. De fet l’única substància psicotropa (es a dir que produeix algun estímul sobre el sistema nerviós central) en la pràctica liberalitzada es la cafeïna (cafè i begudes de cola). També es podrien afegir, però tenen algunes restriccions, l’alcohol i la nicotina.

Legalització es autoritzar la venda i el consum d’una substància psicotropa en certes condicionants reguladors aprovats per les autoritats sanitàries i polítiques d’un país. De fet en alguns països l’heroïna s’accepta com a medicament (Anglaterra, Suïssa i Holanda), la cocaïna forma part del arsenal analgèsic (tractament del dolor) i el cannabis s’està introduint per certs tractaments pal·liatius del càncer. Per tant, la legalització controlada es un fet i no ha tingut cap mena de transcendència per disminuir el narcotràfic. És evident, que si alguna de les drogues il·legals, tenen aplicacions terapèutiques, s’han de utilitzar en benefici dels pacients, però sempre de forma regulada i controlada, és a dir legalitzada, però no liberalitzada.

Per tant, tenim centrat el problema, cal parlar de la possibilitat de liberalització i no enganyar. La liberalització conduiria des de el punt de vista sanitari a agreujar l’actual problemàtica de les drogues. Un grup d’experts (Drs. E. Bruguera, M. Casas, A Gual i P. Lusilla) a auspicis del col·legi de Metges de Barcelona ha publicat un document que resumeix en quatre punts el seu pensament:

1. Coneixem que les dues drogues que mes problemes sanitaris comporten son el tabac i l’alcohol i es precisament la seva limitació el que ha demostrat ésser més eficaç per reduir el seu consum.
2. La droga il·lícita mes estesa, especialment entre adolescents i joves, son els derivats del cannabis, en que científicament esta demostrada la seva perillositat sobre l’esfera psíquica i acadèmic - laboral, sobre tot pels consumidors habituals, que llastren de forma inequívoca el futur dels nostres joves. La alta disponibilitat, la inadequada tolerància social i la banalització de la seva perillositat no ajuden a llur eradicació.
3. La cocaïna es la droga il·legal més preocupant perquè genera major nombre de demandes de consulta mèdica, per les seves greus repercussions. Cal fer ressò de la gravetat del seu consum i tothom en el mon sanitari pensa que llur liberalització conduiria a un desastre social a mig termini.
4. Sembla evident, que a major accessibilitat, disponibilitat i a un probable menor cost, hauria un increment de consum, que potser si que podria ser discretament positiu en la lluita contra el narcotràfic, però serien nefastes des de la òptica sanitària.

Per tant i com a resum NO A LA LIBERITZACIÓ DE LES DROGUES.


Dr. Joan Monés Xiol

Cabrils, 24 de març de 2007

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT- ( II )

ÈTICA DE LA VAGA DE FAM

Històricament es considera la Medicina com una activitat humanitària al servei de la salut que es basa en la relació individual malalt–metge, molt peculiar, d’alt contingut simbòlic i emocional i que persisteix a traves del segles. Des de fa uns quants anys, el model de pràctica mèdica ha canviat de manera molt fonamental: s’ha passat d’una visió paternalista de la medicina (el metge prenia totes les decisions, perquè era el que coneixia millor el que convenia al pacient, tot i que, gairebé sense voler, suplantava de fet la voluntat del malalt), a una visió de respecte a la responsabilitat i la llibertat de decisió del pacient, després de ser adequadament informat. Es clar per tant, que el pacient ha de rebre la informació de forma verídica (sinó coneix la veritat no pot decidir), però alhora ha de ser prudent, mesurada i esperançadora. Un altre dia ens estendrem sobre aquest aspecte.

El Codi de Deontologia dels Metges de Catalunya, vigent des de 1 d’Abril del 2005, te varies normes que inequívocament expressen la primacia de la autonomia del pacient.

Norma 13, “El metge no podrà tractar cap pacient amb la capacitat mental conservada, sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, si té capacitat de comprendre allò que decideix, el metge ha de tenir en compte la seva voluntat, però també valorarà l’opinió dels vinculats responsables”. Norma 14, “El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica, l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys a un altre a causa del seu estat”.

Però també la llei segueix aquestes mateixes orientacions. Així i només a títol d’exemple, la Ley 41/2002 de autonomia del paciente, capítulo 1º, artículo 2, diu “el paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles”. I mes clar l’article 4, “Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.

La vaga de fam es plateja i realitza buscant uns objectius. És una forma extrema de pressió. Després d’uns dies la persona que ha decidit fer vaga de fam, es va convertint en un pacient i com es lògic es busca l’ajut mèdic. Però, el conflicte està servit, perquè el que fa vaga de fam, per definició, no vol ser atès. El metge en principi te que respectar la voluntat del pacient (per exemple cap cirurgià pot operar a ningú sense el seu consentiment i això ho compren tothom). És menys clar, en el cas de Testimonis de Jehovà, que no accepten les transfusions, però si el pacient es adult, competent i sap el que està fen i llurs conseqüències, el metge ha de respectar també la voluntat de no posar la sang que necessita. Per tant i per similitud (és obvi que no es igual), també s’ha de respectar la persona que vol continuar en vaga de fam, tot i que no s’hi estigui d’acord. Però, la situació canvia en el cas d’un ciutadà empresonat, perquè l’Estat es el “garant” de la seva vida i el legislador obliga a la alimentació forçada. ¿Que ha de fer el metge?.

Penso que la norma 53 del Codi d’Ètica Català, ho expressa de forma molt entenedora: “El metge, en cas de vaga de fam, ha de considerar que l’objectiu del vaguista no és la mort. El metge ha d’evitar qualsevol interferència aliena a la seva funció professional, i ha d’abstenir-se d’aplicar qualsevol terapèutica quan qui fa vaga de fam, un cop ha estat degudament informat i coneix el pronòstic, hagi expressat d’una manera lliure, explícita i reiterada, la seva negativa a ésser ajudat. El metge ha de respectar en tot moment la voluntat del pacient, prescindint del seu judici sobre la vaga i la seva motivació. Quan rebi una ordre judicial de tractament mèdic ha de fer saber al jutge que èticament està obligat a respectar la voluntat del pacient i demanar-li que l’eximeixi de l’obligació de tractament.” La norma es clara, però el jutge per llei demanarà la alimentació forçada generalment en un centre sanitari. Un metge individual pot fer objecció de consciència (negar-se a fer la alimentació forçada que el jutge exigeix), però una institució (habitualment un hospital), té l’obligació de complir la llei i per tant algú haurà de fer-ho i aquest no pot ser altre que un equip mèdic. La alimentació caldrà posar-la per sonda naso - gàstrica i per evitar que el vaguista se la tregui, caldrà lligar-li les mans, per tant fixar-ho al llit, en tots els problemes que comporta, d’ordre mèdic i d’ordre moral. Com podeu veure una delicada situació, a la que no s’hauria d’arribar.

Dr. Joan Monés Xiol

Cabrils 18 de març de 2007

ARA ES L’HORA DE LES PRIMERES PEDRES ( II )

Per fer-vos memòria reproduïm part d’aquella Gran Promesa? de l’equip de govern de l’època, (trànsfuga de CIU+PSOE-PSC+ERC+PP), era una gran Mentida? – era Fum? – era Fer volar coloms? o, era manca de capacitat per desenvolupar un projecte.?

L’alcalde de l’època (el trànsfuga de CIU i ara socialista sobrevingut) deia a la presentació de la gran promesa:
La publicació que teniu a les vostres mans no és només un rigorós Projecte d’Ordenació de la Zona Esportiva Municipal, és també el resultat de la il·lusió del nostre equip de govern per dotar al municipi dels equipaments que es mereix, unes instal·lacions que permetin als cabrilencs i a les cabrilenques fer esport en unes condicions òptimes. Ara fa tres anys que des de la redigoria d’esports gestionada per mi mateix, es va iniciar un estudi sobre la situació de les infraestructures esportives municipals i les seves necessitats de millora i ampliació. ..........

O sigui, si fem comptes, aquest futlletonet fa quatres anys que està fet, i si la regidoria d’esports gestionada “per ell mateix” feia tres anys que havia iniciat “un estudi”, resulta que fa més de 7 anys que estan marejant la perdiu, i el resultat està a la vista de tots, s’ha instal·lat la gespa artificial, - això si -, però els vestuaris, en un estat deplorable, la resta d’instal·lacions, en un estat deplorable, la zona d’aigües ....? (Recordeu els diners que va costar el futlletonet? i l’assessor de l’alcalde?).....

Si us fixeu en la foto “Els vestidors actuals”, podreu comprovar que les finestres dels vestuaris fa més de 4 anys que estan trencades, - no ha pogut fer res en aquest temps el regidor socialista d’esports per ordenar que fossin substituïdes.? Tanta feina ha tingut? - El motiu es, la incompetència? la ignorància? la indiferència? ...............

Per recordar les promeses d’aquell equip de govern (PSOE-PSC+PP+ERC+trànsfuga de CIU), veieu l’arxiu adjunt.

A la pàgina 8 del futlletonet deien, “Un projecte pensat per a tothom” - l’últim punt de la gran promesa deia” El camp de futbol i la pista poliesporiva mantenen la seva ubicació, però pateixen modificacions”, quina gran veritat, han patit les modificacions del pas del temps, és dir, la deterioració del pas del temps tenint en compte el nul manteniment per part de l’Ajuntament, malgrat l’esforç i dedicació personal dels membres de la junta directiva, que han mantingut com han pogut dites instal·lacions.

I per vergonya de tots, així es com esta la zona que envolta les pistes de tennis, veieu exemples gràfics, número 1, número 2, número 3, número 4 i número 5 , per tal d’aclarir aquest tema el nostre regidor ha sol·licitat en reiterades ocasions explicacions en relació als abocaments de restes de construcció, presumptament il·legals, sense resposta - com ve sent habitual - per part del regidor de medi-ambient del GEC.

Davant d’aquesta demostrada manca professionalitat, il·lusió, i capacitat de gestió, cal donar un gir de 180º i dins dels paràmetres de educació i respecte, procurar canviar estils i persones ben aviat a les properes eleccions municipals, per tal d’incorporar persones amb capacitat de gestió, professionalitat demostrada, il·lusió, coneixements tècnics adequats que puguin instaurar per fi la transparència i la professionalitat en la gestió dels recursos municipals, a les tasques de govern d’aquest Ajuntament

Reiterem que la prova de que això es possible la tenim als pobles del voltant, que sí disposen d’escoles suficients, Instituts, poliesportius, piscines cobertes, zones d’esbarjo, “Centre d’Atenció Primària “adequat”, espais pels joves, etc. etc. ...........

Probablement els que no accepten les critiques, encara que siguin constructives, diran que estem posant pals a les rodes, que no fan més que criticar, que “no s’estimen el poble” etc. etc. etc......., la realitat es que fruit de la nostra crítica amb imatges i prou argumentada i documentada, tothom ha pogut comprovar l’estat deplorable de la zona esportiva i en especial dels vestuaris, la manca d’una instal·lació d’aigua calenta en condicions, segurament per això l’alcalde ha donat instruccions per tal de canviar les banquetes, s’han pintat els vestuaris(ho han fet els pares)........

Nosaltres intentarem aconseguir una dotació pressupostaria per tal de que la instal·lació tant elèctrica com d’aigua calenta sigui totalment renovada i adaptada a les necessitats reals dels nostres jugadors i tècnics.
Continuarà.............

ÀREA D’INFORMACIÓ i PARTICIPACIÓ

Comunicació

CONVOCATÒRIA DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES ( II )

S’ha convocat pel dilluns 26 de març a les 19:00 hores, segona sessió de dita comissió, l’objectiu de la comissió serà examinar els reparos formulats pel nostre grup municipal al Compte General del 2005 i efectuar les comprovacions que s’estimin necessàries prèvies a l’emissió de nou informe, tal com diu l’ordre del dia.

Dir que hores d’ara encara no s’ha posat a disposició del nostre regidor, membre de dita comissió, tota una sèrie de dades que consten a l’escrit de reparos que s’adjunta, veurem quina es la postura de la resta de grups polítics en relació a l’anàlisi del Compte General del 2005.

La Comissió Especial de Comptes, es un òrgan de control de caràcter polític, integrat pels representants dels diferents grups polítics que constitueixen la Corporació, sent la seva funció la de efectuar informe sobre el Compte General de l'ajuntament, que, després de sotmetre's a informació pública, s'adjuntarà a la mateixa per a enviar-la al Ple on serà objecte, si escau d'aprovació.

Del resultat de dita comissió us mantindrem informats.

ÀREA ECONÒMICA

AGRAÏMENT

Hem rebut per la seva difusió un escrit d’agraïment d’uns veïns de les urbanitzacions afectades pel foc del passat dissabte i que transcrivim literalment.

Des de Veïns Independents de Cabrils també volem manifestar el nostre agraïment a les dotacions de les policies locals de Cabrils, Vilassar de Dalt, Cabrera, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Mossos d'Esquadra que van participar en les tasques d’extinció.

Especial esment pels Bombers, voluntaris i ADF de la comarca per l'eficàcia en la seva actuació.

Moltes gràcies a tots.

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Medi Ambient i Sostenibilitat

Incendi de Cabrils.

Sr. Director:

Es freqüent que les cartes dirigides al director d’un medi de comunicació, expressin queixes d’actuacions inadequades de serveis públics, que sovint son realitats en uns sistemes que habitualment compleixen be llurs funcions. Alguna vegada, les menys, es publiquen alguns escrits agraint actuacions puntuals d’aquests serveis públics. Avui i en nom d’un notable nombre de veïns de les Urbanitzacions de Mont Cabrer i Sant Crist de Cabrils, volem expressar públicament el nostre agraïment als ADF (Agrupació de Defensa Forestal) del nostre poble, Policia Local de Cabrils, Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat, per la eficaç i molt professional actuació a l’incendi d’ahir dissabte. Gràcies a la seva actuació podem dir que els danys han estat limitats i sobre tot que cap persona ni llar s’han vist afectats de forma significativa. Potser només una qüestió de dubta, és el possible excessiu retard en començar les tasques de extinció, i diem possible perquè la normal angoixa dels primer moments, fa que el temps passi molt lentament i els minuts semblin hores i podria ser una percepció exagerada. En tot cas, gràcies a tots per la vostre eficiència i dedicació.

Rebeu una molt cordial i agraïda salutació

Joan Monés Xiol en nom de molts veïns de ambdues urbanitzacions

Cabrils 11 de març de 2007

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT-

Des de Veïns Independents de Cabrils volem compartir amb vostès l'experiència i coneixements adquirits al llarg dels anys de professió i d'investigació d'algunes de les persones que col·laboren o simpatitzen amb el nostre projecte de gestió municipal.

Per tal motiu els caps de setmana publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d'interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la clonació.

LA CLONACIÓ

El 27 de febrer va fer 10 anys que un equip de científics de l´Institut Roslin d'Escòcia, dirigits per Ian Willmut, va anunciar la clonació, per primera vegada, d’un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta: l´ovella Dolly. Deu anys després, la clonació segueix essent alhora un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar? Ha canviat la percepció social de la clonació?. Recordar que “clonar” vol dir produir una còpia genèticament idèntica d'un individu.

Així és com és va clonar l’ovella Dolly. Els científics van extraure una cèl·lula del mugró de la mamella d’una ovella (1ª) i sense el seu citoplasma l'introduirien a l'òvul d’una altre ovella (2ª) al que se l’hi va extreure el nucli que porta l'ADN. Una descàrrega d'electricitat faria que l'òvul es dividís i, uns quants dies més tard, van tenir un embrió d’ovella genèticament idèntic a la ovella 1ª, embrió que es va posar a l’úter d’una altre ovella (3ª) i va néixer finalment un “clon” de la ovella 1ª, idèntica en tot (4ª). Per tant, l’ovella 4ª te tres mares i no te pare. (Figura A)

L'ovella Dolly era el primer animal clonat amb l'ADN d'una ovella adulta i no amb el d'un embrió. Tot i que la Dolly viu, sembla que el seu envelliment ha estat mes prematur que el de una ovella normal. A més a més, es van haver de fer 277 intents per aconseguir aquest naixement. Malgrat aquest indubtable èxit, la majoria del que s'ha publicat en investigació mostra que els resultats més probables de la clonació de mamífers són la mort o la mutilació del clon (declaració d’en John Kilner, president del Centre for Bioethics and Human Dignity dels Estats Units). La clonació humana es un perill i no es acceptada per cap codi ètic del mon, tot i que sembla que d’amagat s’ha fet mes d’una vegada .

De fet, la gran majoria de científics no estan interessats a produir humans clonats. El que volen és produir cèl·lules humanes clonades que es puguin utilitzar per a tractar malalties i aquestes cèl·lules només es poden obtenir a partir de cèl·lules mare.

Les cèl·lules mare son unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit", es a dir tenen possibilitats de transformar-se en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació". En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell, etc. Les cèl·lules mare amb mes potencial son sens dubta les que provenen de embrions. Molts científics i la majoria de les religions no consideren ètic la creació de embrions per fer investigacions, però també molts científics consideren acceptable la utilització de embrions congelats, destinats a ser destruïts. Actualment, hi ha mes de 100.000 embrions humans "sobrants" emmagatzemats en frigorífics per tota la Unió Europea.

Aquests embrions van ser creats com una part més del tractament d'infertilitat. Una simple sessió del tractament d’infertilitat inclou normalment la fecundació d'uns quants òvuls a la vegada (cal una intervenció quirúrgica per obtenir-los). Alguns òvuls fecundats es reimplanten, llavors, a la mare i la resta és congelen per ser utilitzats en cas que el primer intent d'assolir l'embaràs no funcioni. Però si funciona no son utilitzats per la parella en tractament d’infertilitat.

Si l'embaràs s'aconsegueix immediatament, la parella pot optar per no fer servir els embrions restants i donar-los per adopció o emmagatzemar-los. Hi ha països en què les parelles tenen l'opció de donar els embrions no utilitzats per investigació.

Els científics estan molt interessats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cèl·lules mare embrionàries (es a dir les cèl·lules procedents de les primeres divisions després de la fecundació del òvul per un espermatozoide) per intentar curar malalties diferents. Per exemple, el Parkinson i l'Alzheimer sorgeixen arran del deteriorament de determinats grups de cèl·lules del cervell. Els científics esperen substituir el teixit del cervell que s'hagi perdut trasplantant cèl·lules mare d'un embrió a la part danyada del cervell, o be substituir teixit pancreàtic a pacients diabètics. Tot això, tothom espera que sigui possible, però avui encara es prematur saber fins on es pot arribar i llur veritable utilitat i possibilitats pràctiques.

Com que utilitzar embrions (tot i que siguin els congelats sobrants de les tècniques de reproducció assistida) per aconseguir cèl·lules mare és un tema molt controvertit èticament, els científics de tot el món estan buscant altres fonts de cèl·lules mare. Una possibilitat és un tipus de cèl·lula mare trobat a la medul·la òssia dels adults i a la sang del cordó umbilical, la qual normalment es llença després del part. Aquestes cèl·lules mare ja tenen la possibilitat de "diferenciar-se" en una varietat de diferents cèl·lules sanguínies al llarg de la vida. Cal fer esforços per aconseguir que aquestes cèl·lules mare no embrionàries, siguin tan aprofitables per la investigació com les embrionàries i no comportarien cap problema ètic. (Figura B)

El Codi de Ètica de Catalunya en la Norma 67 expressa: “El metge no participarà ni directament ni indirectament en cap procés de clonació humana amb finalitats reproductives. No es podran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació”. Es a dir, clarament no s’accepta la creació de “clons”, ni la creació de embrions nous per experimentació.


Dr. Joan Monés i Xiol

Cabrils 10 de Març 2007

ESTAT ACTUAL DE LA QUEIXA PER L’ESTAT D’ABANDÓ DEL SEMÀFOR UBICAT DAVANT DEL SUPERMERCAT SORLI (II)

Benvolguts veïns i veïnes de Cabrils, el dia 7 de gener informàvem que motivat per la perillositat del pas de vianants situat davant del Supermercat Sorli, i desprès de diferents sol·licituds - sense èxit - de posada en funcionament del semàfor ja instal·lat a la zona, el nostre regidor va procedir a formular una queixa davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació RACC i l’Ajuntament de Cabrils.

Fruit d’aquella queixa amb data 2 de gener, vàrem rebre resposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, informant-nos que el Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona ens informaria de les seves gestions per tal de solucionar el problema.

Amb data 28 de febrer hem rebut nova comunicació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques informant-nos de que han tramès la nostra petició a l'Ajuntament de Cabrils, atès que la Diputació de Barcelona ha assenyalat que el semàfor que esmentàvem no forma part dels elements funcionals de la carretera que, pel que fa a conservació i manteniment, gestiona l'ens provincial.

Si el nostre regidor va efectuar la queixa davant la Fundació RACC i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va ser perquè des de l’ajuntament es va dir que dita unitat semafórica depenia de la Diputació de Barcelona.

Aquest enrenou i pèrdua de temps, d’uns i d’altres, s’ha produït perquè el regidor de Via Pública (GEC) hores d’ara encara no sap el que és de la seva competència o no, i mentes tant el semàfor sense funcionar, amb el greu perill pels vianants que això representa.

Malgrat tot volem agrair al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona el seu interès per resoldre aquesta qüestió, dit això, amb data 5 de març hem tornar a requerir a l’Ajuntament la reparació i posada en funcionament de la unitat semafórica el mes aviat possible, reiterant la nostre petició de data 11 de desembre de 2006.

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA

Via Pública i Serveis

ARA ES L’HORA DE LES PRIMERES PEDRES ( I )

A menys de 100 dies per les eleccions municipals, comença el compte enrere per les col·locacions de primeres pedres, inauguracions a corre cuita, promeses de projectes d’obres faraòniques, presumptes cessions de terrenys, Escoles, Instituts, pisos de protecció oficial, etc. etc. etc. .......... quina poca memòria tenen alguns dels polítics professionals d’aquest poble, penseu que algun d’ells porten més de 10 anys a la cadira fent promeses ja sigui com regidors de l’equip de govern o bé prenent l’alcaldia en un acte de transfuguisme. Cal recordar que dit acte de transfuguisme va tenir el suport del PSOE-PSC+PP+ERC durant dos anys, i desprès, dos anys i mig més com socialista sobrevingut, amb el suport dels seus ex companys convergents traïts, i els habituals i “clàssics” dos regidors del GEC (abans d’ERC).

Recordeu la gran obra “El projecte d’un equipament esportiu de qualitat”?

Recordeu el que deia l’alcalde–trànsfuga de l’època, quan els socialistes i els seus companys de moció de censura, PP+ERC, van vendre també la primera pedra d’un gran complex poliesportiu, degudament “assessorats”?

Davant d’aquesta demostrada manca de professionalitat i de capacitat de gestió, cal donar un gir de 180º i dins dels paràmetres de educació i respecte, procurar canviar estils i persones ben aviat, -a les properes eleccions municipals- per tal d’incorporar a les tasques de govern d’aquest Ajuntament persones amb capacitat de gestió, experiència demostrada, il·lusió, coneixements tècnics adequats per tal de que es pugui instaurar per fi, la transparència i la professionalitat en la gestió dels recursos municipals. La prova de que això es possible la tenim als pobles del voltant, que sí disposen d’escoles suficients, Instituts, poliesportius, piscines cobertes, zones d’esbarjo, espais pels joves, etc. etc. ...........
Continuarà.........

ÀREA D’INFORMACIÓ i PARTICIPACIÓ
Comunicació