I TU QUE VOLS SER QUAN SIGUIS GRAN?

Recordo que quan era petit i em trobava amb persones ja grans i madures, sovint em feien aquesta pregunta:

I tu què vols ser quan siguis gran?.

I jo, al principi, m'estranyava de la pregunta, doncs no l'acabada d'entendre; però conforme m'anava fent gran si que cada vegada comprenia millor el seu significat i avui -quan ja sóc madur i format- no solament entenc el veritable abast de la pregunta, sinó que també entenc el perquè de la mateixa; l'únic que ocorre és que ara, lamentablement, ja és tard, perquè ara ja no tinc capacitat per forjar i variar el meu futur.
I ara - ara que per a mi personalment ja és massa tard - he descobert a més que aquesta pregunta: “Què vols ésser quan siguis gran?”, es pot i s'ha de fer i aplicar en molts altres ordres de les nostres vides: social, d'entorn, comunitari... etc., etc.

Vegem: Quina meta t'has proposat? Quin és el teu objectiu? On vols arribar?... I dic això, perquè aquestes preguntes (que resumim en “Què vols ser quan siguis gran?”) són realment clarificadores, facilitadores i coadjuvants per posar en pràctica els mecanismes necessaris per assolir una meta, per aconseguir uns objectius clars i concrets. Si no sabem on anem i que volem aconseguir, difícilment - per no dir impossible - no arribarem ni aconseguirem mai el nostre objectiu.

Ah, per cert! - Ja li hem fet aquesta pregunta al nostre poble, a Cabrils?:

“Cabrils: i tu que vols ser quan siguis gran?”

A mi em sembla que no. Crec que ningú l’hi ha fet seriosa i formalment.

Si se li hagués fet la pregunta i tots tinguéssim una resposta concreta, no aniríem posant pegats i fent actuacions individuals i sense cap visió integral i de conjunt (ahir va ser....... Can Badia, avui és Can Botella, demà serà Can Cama, per nomenar només unes poques); que, en el millor dels casos i preses aïlladament, una per una potser, segur, que poden tenir els seus punts positius, però que en el seu conjunt segur, molt segur, que no ens duen al final de conjunt al que ens agradaria que arribés Cabrils, i dic molt segur perquè no tenim definida la meta, l'objectiu, el final; i sense això prèviament, és obvi que impossible arribar-lo assolir.

És cert que molts diuen de la necessitat d'establir primer el model de poble que volem, abans d'abordar nous projectes, tal com indicaria el més mínim sentit comú, tal com seria l’ho assenyat.
Però la trista realitat - ho estem veient - és que no són més que paraules i cants de sirena electorals.
Si analitzem, encara que només sigui per sobre, l'aprovació del “pla de millora” de Can Botella veurem que ha estat un total sense sentit la seva aprovació:

D´entrada s'obvia totalment l'actual situació de crisi que afecta de manera molt especial al sector immobiliari i financer associat.Es presenta un projecte (Pla de millora) totalment indefinit en aspectes de summa rellevància:

Els habitatges lliures seran de venda o lloguer? Els habitatges de protecció oficial seran de venda o lloguer? Si són de venda, Seran de règim especial, de règim general o de preu concertat? Si són de lloguer Seran de renda bàsica a 10, 25 o 30 anys?Quantes places de pàrquing quedaran lliures i si aquestes seran d'ús públic o no? Es vendran a particulars? S'explotaran com a pàrquing públic?; pagant Clar!
Això de l'aparcament, depenent del que es faci finalment, afectarà de manera crucial el ja deteriorat comerç del poble.

I els veïns a qui s'expropiarà? Ah!, ja, se'ls indemnitzarà!. Molt bé!

I la participació del poble (no d'uns quants i els de sempre) ? Se'ls omple la boca parlant de participació i més participació ciutadana i en la realitat Quina és aquesta participació?

L'octubre passat van presentar una moció per elaborar un nou i actualitzat Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM); moció que es va aprovar per unanimitat, perquè és evident que abans de fer qualsevol cosa és necessari un estudi ampli i en detall de totes les necessitats d'avui i de futur. Doncs bé, el que ells mateixos van proposar se'l salten ara alegrement i aproven una important acció urbanística abans de fer el POUM; quan ho obvi és fer primer el Pla d'Ordenació. El contrari; és a dir, el que han fet, és posar els bous davant del carro; això és començar la casa per la teulada.

Doncs bé, davant la lògica i el seny, es contraposen uns arguments -i només tres - summament demagògics, sense contingut real i sense cap detall ni concreció:

Hauran habitatges socials!, Un nou Cap! i Gran aparcament per a tothom!

Anem a pams:

Habitatges socials: Quantes? Set, nou, pel cap alt, onze. I, repeteixo perquè és molt important, seran de venda, de règim especial, de règim general o de preu concertat? Seran de lloguer?.
Ah! i amb només 7 - 9 ó, màxim, 11 habitatges ja s'ha arreglat el tema de l'habitatge per als nostres joves ¿...?No és més lògic fer primer un estudi en profunditat de les necessitats reals en número i característiques i en quines condicions han de ser i després intentar assolir l'objectiu.Primer definir un model de poble actualitzat a la realitat i necessitats d´avui.

Nou CAP.! Nou cap només en ubicació i dependències? O nou Cap en serveis?. Primer - per a això - hem de definir quins serveis i necessitats volem cobrir, i després plantejarem la ubicació i dependències requerides.

Gran aparcament! Si?, De quantes places parlem ? Sota quin règim? Públic, privat, qui i com s'explotarà? etc, etc.
La resposta que ens donen a aquestes o qualsevol altres preguntes és que tot això ja es concretarà en el projecte de reparcel·lació i urbanització.

Però en tot això de “embolica que fa fort”, el més greu és que estem HIPOTECANT PER SEMPRE I DE MANERA IRREVERSIBLE L'ÚNIC GRAN ESPAI QUE AVUI ENS QUEDA AL CASC URBÀ.

Ja no podrem remodelar mai més el casc urbà, ja no podrem definir-ho de cap altra manera, ja no hi haurà tornada enrere.

És això el que realment volem? ¿Estem segurs que el que ara farem és el millor per al poble? ¿No seria molt millor primer definir el model amb el nou POUM i, amb el concurs de tots, establir llavors totes les necessitats i requeriments?

Doncs sembla ser que no; que l'actual equip de govern ho té tan clar que s'estima més aplicar l'aprovació en pla corró abans que donar la més mínima participació a ningú, abans que sentir (ja no m'atreveixo a dir “escoltar”) qualsevol altra opinió que difereixi de la seva.

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Medi ambient i Sostenibilitat
Sanitat
Urbanisme i Mobilitat