Des de Veïns Independents de Cabrils volem continuar compartint amb vostès l’experiència i coneixements adquirits al llarg dels anys de professió i d’investigació d’algunes de les persones que col·laboren o simpatitzen amb el nostre projecte de gestió municipal.
Per tal motiu publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d’interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la gastroenteritis.
¿Que és la gastroenteritis?
A qualsevol època de l’any, però potser en més possibilitats a l’estiu, són relativament freqüents els desgavells intestinals anomenats gastroenteritis, amb diarrea aguda, d’una setmana aproximadament de durada, que ens alteren força les activitats de la vida diària. L’origen de les mateixes és divers; essent el més habitual les infeccions víriques, seguit de les intoxicacions alimentàries i les infeccions bacterianes, sense fer esment altres malalties generals o fins i tot certs medicaments que puguin donar diarrea. La diarrea aguda es el símptoma principal de les gastroenteritis. Es defineix com l'augment en la fluïdesa, volum o freqüència de les deposicions, amb durada inferior a 2-3 setmanes. La diarrea pot anar acompanyada de: nàusees, vòmits, dolor abdominal i febre. Quan te una durada superior a 3 setmanes, es considera diarrea crònica i cal consultar al metge, que establirà una sèrie de exploracions per investigar la causa.
¿Com evoluciona?
Ja que la majoria de casos de gastroenteritis aguda (diarrea aguda) segueixen un curs benigne i autolimitat, no es necessària consulta mèdica ni tampoc cal realitzar de forma sistemàtica anàlisis ni coprocultiu (cultiu de fempta per descobrir el germen que ocasiona la diarrea) ni altres estudis diagnòstics, que amoïnen al pacient, augmenten la despesa econòmica i no influeixen en el resultat del tractament empíric escollit. Però si la diarrea aguda es important o s’allarga més de 2 setmanes o amb dolor abdominal i sobre tot si s’acompanya de vòmits o febre o sang a la fempta, cal visita al facultatiu.
¿Com es pot prevenir?
La prevenció d’aquests processos bàsicament es fa amb mesures higièniques habituals:
• Rentat de mans, sobre tot després de utilitzar el bany i abans de les menjades.
• Higiene en la manipulació dels aliments, sobre tot no trencant la cadena del fred,
rentar be els utensilis de la cuina un cop utilitzats i les amanides i verdures sobre tot les
que es mengen crues, passar els ous després de la compra uns minuts per aigua en unes
gotes de llegiu. Mares, renteu-se les mans després de canviar el bolquer del nadó.
• Precaució en el consum d'aliments i aigües sospitoses (compte amb les aigües de
muntanya no tractades).
• Conservació d'aliments en nevera, sobre tot a l’estiu.
¿Com es tracta?
Consells dietètics.
El problema més freqüent e important és la pèrdua de líquids, per tant la reposició de líquids i minerals és la base del tractament, sent moltes vegades l'únic tractament necessari. L'objectiu és prevenir la deshidratació que pot ser greu sobre tot en gent gran i nens. Generalment la rehidratació es realitza al domicili amb solucions de rehidratació oral comercialitzades (CitorsalÒ, bioralSueroÒ, etc.), ja que són tan segures i eficaces com la hidratació intravenosa, sempre que hi hagi tolerància oral es a dir quan no hi ha nàusees ni vòmits. Però fins i tot es pot fer la rehidratació de forma casolana.
Es pot fer una preparació a casa equivalent a les solucions de rehidratació oral comercialitzades amb:
• 1 litre d'aigua.
• El suc d’una llimona.
• ½ cullereta de les de cafè de sal i ½ de bicarbonat.
• 1-2 cullerades soperes de sucre.
La quantitat de solució per beure durant el dia és de al menys 2 litres.
Si la deshidratació és lleugera es poden utilitzar solucions amb sucre i sense cafeïna: sucs de fruita, cola sense cafeïna, solucions electrolítiques per a esportistes, brou vegetal o aigua d’arròs, etc. L’aportació dels aliments dins les primeres 24 hores d'evolució (sempre tenint en compte la tolerància) s'ha de considerar com a part integrant de la hidratació, tot i que si el malestar abdominal es d’una certa importància o les nàusees son acusades, es convenient estar sense menjar sòlids unes 24 hores i només beure líquids per fer una hidratació correcta. Després de les primeres 24 hores, s'aconsella la dieta astringent a base de arròs, pasta, patata o pastanaga bullides, peix blanc o carn de pollastre a la planxa. Es recomanable evitar durant els primers dies: aliments amb lactosa (llet o derivats amb excepció del iogurt) i alt nivell de contingut amb fructosa i/o sorbitol: mel, fruites (excepte plàtan madur), xiclets, edulcorants, etc. també es convenient evitar els primer dies aliments amb fibra (verdures amanides, llegums), greixos i espècies.
Medicaments
Habitualment no son necessaris mes enllà de prendre algun analgèsic pel malestar general i de panxa. Potser per adults (no per nens) una combinació recomanable (entre d’altres) es paracetamol 500-650 mg i codeïna 15-30 mg, cada 8 hores (Termalgin-codeina(R), gelocatil-codeina(R),etc), durant el dos o tres primers dies, per aliviar els símptomes i també la diarrea.
Quan la diarrea aguda es de certa importància (més de 6 deposicions al dia) es poden utilitzar antidiarreics (el mes conegut, però no es l’únic, el fortasec(R)), sobre tot sinó es pot deixar raonablement la vida familiar i/o laboral normal. Poques vegades son necessaris els antibiòtics, però en tot cas sempre els ha de prescriure el metge, no prendre’ls mai per iniciativa pròpia.
Dr. Joan Monés i Xiol
Professor Titular de la Facultat de Medicina.
Universitat Autònoma de Barcelona
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
A qualsevol època de l’any, però potser en més possibilitats a l’estiu, són relativament freqüents els desgavells intestinals anomenats gastroenteritis, amb diarrea aguda, d’una setmana aproximadament de durada, que ens alteren força les activitats de la vida diària. L’origen de les mateixes és divers; essent el més habitual les infeccions víriques, seguit de les intoxicacions alimentàries i les infeccions bacterianes, sense fer esment altres malalties generals o fins i tot certs medicaments que puguin donar diarrea. La diarrea aguda es el símptoma principal de les gastroenteritis. Es defineix com l'augment en la fluïdesa, volum o freqüència de les deposicions, amb durada inferior a 2-3 setmanes. La diarrea pot anar acompanyada de: nàusees, vòmits, dolor abdominal i febre. Quan te una durada superior a 3 setmanes, es considera diarrea crònica i cal consultar al metge, que establirà una sèrie de exploracions per investigar la causa.
¿Com evoluciona?
Ja que la majoria de casos de gastroenteritis aguda (diarrea aguda) segueixen un curs benigne i autolimitat, no es necessària consulta mèdica ni tampoc cal realitzar de forma sistemàtica anàlisis ni coprocultiu (cultiu de fempta per descobrir el germen que ocasiona la diarrea) ni altres estudis diagnòstics, que amoïnen al pacient, augmenten la despesa econòmica i no influeixen en el resultat del tractament empíric escollit. Però si la diarrea aguda es important o s’allarga més de 2 setmanes o amb dolor abdominal i sobre tot si s’acompanya de vòmits o febre o sang a la fempta, cal visita al facultatiu.
¿Com es pot prevenir?
La prevenció d’aquests processos bàsicament es fa amb mesures higièniques habituals:
• Rentat de mans, sobre tot després de utilitzar el bany i abans de les menjades.
• Higiene en la manipulació dels aliments, sobre tot no trencant la cadena del fred,
rentar be els utensilis de la cuina un cop utilitzats i les amanides i verdures sobre tot les
que es mengen crues, passar els ous després de la compra uns minuts per aigua en unes
gotes de llegiu. Mares, renteu-se les mans després de canviar el bolquer del nadó.
• Precaució en el consum d'aliments i aigües sospitoses (compte amb les aigües de
muntanya no tractades).
• Conservació d'aliments en nevera, sobre tot a l’estiu.
¿Com es tracta?
Consells dietètics.
El problema més freqüent e important és la pèrdua de líquids, per tant la reposició de líquids i minerals és la base del tractament, sent moltes vegades l'únic tractament necessari. L'objectiu és prevenir la deshidratació que pot ser greu sobre tot en gent gran i nens. Generalment la rehidratació es realitza al domicili amb solucions de rehidratació oral comercialitzades (CitorsalÒ, bioralSueroÒ, etc.), ja que són tan segures i eficaces com la hidratació intravenosa, sempre que hi hagi tolerància oral es a dir quan no hi ha nàusees ni vòmits. Però fins i tot es pot fer la rehidratació de forma casolana.
Es pot fer una preparació a casa equivalent a les solucions de rehidratació oral comercialitzades amb:
• 1 litre d'aigua.
• El suc d’una llimona.
• ½ cullereta de les de cafè de sal i ½ de bicarbonat.
• 1-2 cullerades soperes de sucre.
La quantitat de solució per beure durant el dia és de al menys 2 litres.
Si la deshidratació és lleugera es poden utilitzar solucions amb sucre i sense cafeïna: sucs de fruita, cola sense cafeïna, solucions electrolítiques per a esportistes, brou vegetal o aigua d’arròs, etc. L’aportació dels aliments dins les primeres 24 hores d'evolució (sempre tenint en compte la tolerància) s'ha de considerar com a part integrant de la hidratació, tot i que si el malestar abdominal es d’una certa importància o les nàusees son acusades, es convenient estar sense menjar sòlids unes 24 hores i només beure líquids per fer una hidratació correcta. Després de les primeres 24 hores, s'aconsella la dieta astringent a base de arròs, pasta, patata o pastanaga bullides, peix blanc o carn de pollastre a la planxa. Es recomanable evitar durant els primers dies: aliments amb lactosa (llet o derivats amb excepció del iogurt) i alt nivell de contingut amb fructosa i/o sorbitol: mel, fruites (excepte plàtan madur), xiclets, edulcorants, etc. també es convenient evitar els primer dies aliments amb fibra (verdures amanides, llegums), greixos i espècies.
Medicaments
Habitualment no son necessaris mes enllà de prendre algun analgèsic pel malestar general i de panxa. Potser per adults (no per nens) una combinació recomanable (entre d’altres) es paracetamol 500-650 mg i codeïna 15-30 mg, cada 8 hores (Termalgin-codeina(R), gelocatil-codeina(R),etc), durant el dos o tres primers dies, per aliviar els símptomes i també la diarrea.
Quan la diarrea aguda es de certa importància (més de 6 deposicions al dia) es poden utilitzar antidiarreics (el mes conegut, però no es l’únic, el fortasec(R)), sobre tot sinó es pot deixar raonablement la vida familiar i/o laboral normal. Poques vegades son necessaris els antibiòtics, però en tot cas sempre els ha de prescriure el metge, no prendre’ls mai per iniciativa pròpia.
Dr. Joan Monés i Xiol
Professor Titular de la Facultat de Medicina.
Universitat Autònoma de Barcelona
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Sanitat
Cabrils 29 de març de 2008
