Benvolguts amics i veïns de Cabrils.
Estic ben segur que molts del nostres conciutadans son uns bons professionals i també que alguns, no tan sols son bons, sinó que a més son considerats com a excepcionals pels seus companys. És veritat que sovint aquest reconeixement queda en l’anonimat i no per això és menys important. Però alguna vegada la tasca realitzada està tan ben feta o és tant especial, que un professional rep un reconeixement públic i de prestigi.
Aquest és el cas del Dr. Mario Ubach, conciutadà nostre i que a finals de l’any passat va rebre el premi Virgili que atorga cada any la Societat Catalana de Cirurgia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, al cirurgià més destacat d’aquell any. El Dr. Ubach és un excel·lent cirurgià, però el premi no l’ha rebut per això, sinó com a col·laborador d’un Hospital del Tchad, conjuntament amb la seva dona Isabel (Infermera de professió). Aquesta col·laboració no tan sols ha estat personal durant uns 15 anys (al voltant d’una mitjana d’uns dos mesos i mig cada any han estat treballant personalment en aquell indret), sinó que a més han dedicat i estan dedicant esforços extraordinaris pel seu finançament. Son, sens dubta, un exemple per tots els que els coneixem i ens sentint orgullosos de la seva amistat.
Però, potser per entendre un xic la seva tasca, que millor que oferir-vos petites parts del seu discurs d’acceptació del premi, fet a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, davant d’un gran nombre de cirurgians catalans.
“He tingut la sort de formar part d’un col·lectiu de metges fet “a l’ antiga“, format des de l’època d’estudiant com intern en les especialitats quirúrgiques. Aquesta formació, de segur incompleta, m’ha servit de molt en aquests darrers 15 anys en els que he tingut que fer front a la pluripatología quirúrgica existent en aquells indrets ubicats en mig d’ Àfrica”.
Es a dir, el Dr. Ubach és i ha estat format com a especialista cirurgià general i aquesta amplitud, l’hi ha permès fer front i amb garanties a circumstàncies tant diverses com una fractura, una apendicitis o una cesària. Però el Dr. Ubach ha anat una mica més lluny i seguint en les seves pròpies paraules, indicava en el seu discurs.
“Per una part, la formació mèdica en les poques universitats africanes ha estat en general molt deficitària des dels anys 90 en uns països empobrits per la fam, la misèria i la corrupció. Les vagues quasi permanents dels professors reclamant els sous no satisfets, ha estat la tònica quasi constant any darrere any. Això ha portat com conseqüència el dèficit de llicenciats i la escassa qualificació dels mateixos”. Els pocs estudiants que han pogut finançar llurs estudis a Europa, la majoria no tornen, o bé, si ho fan, escullen l’opció més rentable de la administració sanitària, tot deixant els hospitals a mans de metges cooperants estrangers”. Un projecte pilot posat en marxa al Tchad, pot canviar els esdeveniments. Aquest projecte està en marxa i és la construcció d’un nou hospital i una nova facultat de Medicina al costat, finançada, assessorada i dirigida per professionals europeus voluntaris”. L’objectiu és el preparar adequadament i en el menys temps possible a metges autòctons qualificats per cobrir les necessitats mes imperioses. Un cop obtinguda la llicenciatura, aquests professionals tan sols podran exercir de metges en el seu país d’origen, sense possibilitats de convalidació per cap altre”.
Des de fa un any, 25 estudiants prèviament seleccionats han iniciat aquesta “aventura” de començar la carrera de Medicina (la duració de la llicenciatura serà entre 3-4 anys). Pel proper 2007, esta previst l’inici de les activitats del nou hospital.
El Dr. Ubach va finalitzar el seu discurs d’acceptació en la següent proposta :
“Cal un cop de timó enèrgic i solidari vers el anomenat "Tercer Mon" i que la nostra veu i la nostra opinió com a col·lectiu, arribi a tots els estaments polítics amb capacitat decisòria, a fi d’adreçar el nostre ajut als llocs on realment cal, es a dir, no als estaments polítics del país. Cal fer-ho arribar als petits indrets perduts al mig de la selva o del desert. Soc conscient de que això no és fàcil, però cal cercar el mètode per a fer-ho. Cal patrocinar una actuació eficaç per afavorir fonamentalment a aquests hospitals i fer- ho de manera descentralitzada i així, intentar evitar que aquests ajuts es perdin en el camí tot abans d’ arribar al lloc i adequat”.
Només i per finalitzar expressar l’orgull de tenir com a veïns nostres, dues persones de tanta i tanta categoria moral i humana.
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Sanitat
Cabrils 26 de febrer 2007
Estic ben segur que molts del nostres conciutadans son uns bons professionals i també que alguns, no tan sols son bons, sinó que a més son considerats com a excepcionals pels seus companys. És veritat que sovint aquest reconeixement queda en l’anonimat i no per això és menys important. Però alguna vegada la tasca realitzada està tan ben feta o és tant especial, que un professional rep un reconeixement públic i de prestigi.
Aquest és el cas del Dr. Mario Ubach, conciutadà nostre i que a finals de l’any passat va rebre el premi Virgili que atorga cada any la Societat Catalana de Cirurgia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, al cirurgià més destacat d’aquell any. El Dr. Ubach és un excel·lent cirurgià, però el premi no l’ha rebut per això, sinó com a col·laborador d’un Hospital del Tchad, conjuntament amb la seva dona Isabel (Infermera de professió). Aquesta col·laboració no tan sols ha estat personal durant uns 15 anys (al voltant d’una mitjana d’uns dos mesos i mig cada any han estat treballant personalment en aquell indret), sinó que a més han dedicat i estan dedicant esforços extraordinaris pel seu finançament. Son, sens dubta, un exemple per tots els que els coneixem i ens sentint orgullosos de la seva amistat.
Però, potser per entendre un xic la seva tasca, que millor que oferir-vos petites parts del seu discurs d’acceptació del premi, fet a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, davant d’un gran nombre de cirurgians catalans.
“He tingut la sort de formar part d’un col·lectiu de metges fet “a l’ antiga“, format des de l’època d’estudiant com intern en les especialitats quirúrgiques. Aquesta formació, de segur incompleta, m’ha servit de molt en aquests darrers 15 anys en els que he tingut que fer front a la pluripatología quirúrgica existent en aquells indrets ubicats en mig d’ Àfrica”.
Es a dir, el Dr. Ubach és i ha estat format com a especialista cirurgià general i aquesta amplitud, l’hi ha permès fer front i amb garanties a circumstàncies tant diverses com una fractura, una apendicitis o una cesària. Però el Dr. Ubach ha anat una mica més lluny i seguint en les seves pròpies paraules, indicava en el seu discurs.
“Per una part, la formació mèdica en les poques universitats africanes ha estat en general molt deficitària des dels anys 90 en uns països empobrits per la fam, la misèria i la corrupció. Les vagues quasi permanents dels professors reclamant els sous no satisfets, ha estat la tònica quasi constant any darrere any. Això ha portat com conseqüència el dèficit de llicenciats i la escassa qualificació dels mateixos”. Els pocs estudiants que han pogut finançar llurs estudis a Europa, la majoria no tornen, o bé, si ho fan, escullen l’opció més rentable de la administració sanitària, tot deixant els hospitals a mans de metges cooperants estrangers”. Un projecte pilot posat en marxa al Tchad, pot canviar els esdeveniments. Aquest projecte està en marxa i és la construcció d’un nou hospital i una nova facultat de Medicina al costat, finançada, assessorada i dirigida per professionals europeus voluntaris”. L’objectiu és el preparar adequadament i en el menys temps possible a metges autòctons qualificats per cobrir les necessitats mes imperioses. Un cop obtinguda la llicenciatura, aquests professionals tan sols podran exercir de metges en el seu país d’origen, sense possibilitats de convalidació per cap altre”.
Des de fa un any, 25 estudiants prèviament seleccionats han iniciat aquesta “aventura” de començar la carrera de Medicina (la duració de la llicenciatura serà entre 3-4 anys). Pel proper 2007, esta previst l’inici de les activitats del nou hospital.
El Dr. Ubach va finalitzar el seu discurs d’acceptació en la següent proposta :
“Cal un cop de timó enèrgic i solidari vers el anomenat "Tercer Mon" i que la nostra veu i la nostra opinió com a col·lectiu, arribi a tots els estaments polítics amb capacitat decisòria, a fi d’adreçar el nostre ajut als llocs on realment cal, es a dir, no als estaments polítics del país. Cal fer-ho arribar als petits indrets perduts al mig de la selva o del desert. Soc conscient de que això no és fàcil, però cal cercar el mètode per a fer-ho. Cal patrocinar una actuació eficaç per afavorir fonamentalment a aquests hospitals i fer- ho de manera descentralitzada i així, intentar evitar que aquests ajuts es perdin en el camí tot abans d’ arribar al lloc i adequat”.
Només i per finalitzar expressar l’orgull de tenir com a veïns nostres, dues persones de tanta i tanta categoria moral i humana.
ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA
Sanitat
Cabrils 26 de febrer 2007
2 comentaris:
Gràcies, per escriure amb tant sentiment. Moltíssimes gràcies per fer públic aquest reconeixement a una gran tasca humanitària que han fet aquestes meravelloses persones que són el Mario i l'Isabel. Els admiro i els admiraré tota la meva vida.
FElicitats al Dr. Ubach i al VIC per informar-nos d'aquest esdeveniment.
Publica un comentari a l'entrada