27 d’abril 2007

MONTCABRER TAMBÉ ÉS CABRILS

Des de el VIC sempre diem que les urbanitzacions son barris i els seus habitants son ciutadans de Cabrils i pertanyen al poble de Cabrils, sentint-nos orgullosos del nostre poble, per això l’hem escollit per viure.

Dit això, volem manifestar que no ens hem sentit prou recolzats pels darrers equips de Govern (CIU+ERC), (PSOE-PSC+PP+ERC) i en aquests darrers 4 anys tampoc, (CIU+PSOE-PSC-+GEC), tot i que semblava que podria iniciar-se un canvi. Recordem especialment el ple de data 11 de novembre de 1999 (CIU+ERC), i les dues últimes assemblees, en que els representants de l’equip de govern (CIU+PSOE-PSC-+GEC), van assegurar que abans d’un any s’iniciarien les obres per aconseguir la recepció de la Urbanització de Montcabrer, es a dir abans de finals de l’any 2005.

Curiosament, ja en l’etapa actual, (CIU+PSOE-PSC-+GEC) dos anys i quatre mesos desprès de l’Assemblea abans esmentada, i amb data 21 de març de 2007 l’Ajuntament anuncia que per decret d’alcaldia s'han aprovat els Plecs de clàusules administratives particulars i els Plecs de condicions tècniques que han de regir la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció del projecte d'urbanització, direcció de les obres i la coordinació de seguretat de la Unitat d'Actuació núm. 9 del sector de Montcabrer.

“Curiosament també, quasi un mes desprès d’aquest decret, amb data 14 d’abril per decret d'alcaldia s’acorda suspendre la licitació convocada per a l'adjudicació del contracte de consultoria i assistència, -presumptament- per greus errades en el plec de clàusules administratives.

I mentres tant la Urbanització en l’estat que es pot comprovar a les fotos i que pateixen els veïns de l’àmbit dia a dia.

Ara que hi han eleccions municipals els mateixos que han governat durant els últims anys, tant en un partit (CIU) o “emigrant a l’adversari polític”(PSOE-PSC), convoquen actes “amb experts en urbanitzacions” per dir-nos que “ells” si tenen la “solució”.

RESUMINT:

Ni tot s’ha enllestit abans del final de l’any 2005

Ni el manteniment de mínims s’ha dut a terme, al menys en condicions normals.(veure les fotos)

Ni des de l’Ajuntament s’ha consensuat el procediment.(Veure decrets)

Ni el projecte aprovat pels veïns ha servit (aparentment) com a part del document del Projecte d’Urbanització

.................................................

Qui pagarà les conseqüències de tanta incompetència ..........?


21 d’abril 2007

NOTA DE PREMSA

Davant la gran similitud entre la denominació de la recent creada agrupació electoral “Independents per Cabrils” i el del nostre partit: “Veïns Independents de Cabrils”, ens vam veure obligats a sol·licitar a la Junta Electoral de Zona, que donada aquesta similitud i semblança, procedís ha resoldre, en el sentit de inadmetre i deixar sense efecte la denominació utilitzada per l’agrupació electoral “ Independents per Cabrils “ ordenant al responsable de dita agrupació d’electors el canvi de denominació per una de nova que no induís a confusió als votants.

Ahir dia 20 vam rebre la resolució de dita Junta Electoral, en la que assenyalen que no procedeix la denominació de “Independents per Cabrils” pel que han de canviar aquesta denominació per una altra que no pugui induir a confusió.

Per tal d’ampliar-vos la informació transcrivim literalment allò que diu l’article 46.4 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny del Règim Electoral General :

.- La presentació de la candidatura s’ha de realitzar amb denominacions sigles o símbols que no indueixin a confusió amb els pertanyents o emprats tradicionalment per altres partits polítics legalment constituïts.

Volem deixar constància que les nostres objeccions obeeixen només a la similitud de denominacions i – en absolut - a que es presenti aquesta o altres agrupacions, a les pròximes eleccions; ans al contrari, ens satisfà que apareguin noves agrupacions electorals, però – evidentment – respectant sempre l´ètica i el marc legal.

Alfred Serrano i Mora
President del Partit

L’ESPORT ES FONAMENTAL PER LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA ( 2ª part)

L’esport és en general molt beneficiós per la salut, però això no vol dir que sigui per tothom i en tota circumstància i que no calguin algunes precaucions en quan a llur intensitat i tenir en consideració alguns consells dietètics, d’hidratació i un adequat calentament (també estiraments musculars) abans d’iniciar qualsevol esport, sobre tot si és competitiu.

La dieta de l’esportista.

Els aliments que prenem aporten fonamentalment glúcids (aporten energia), proteïnes (son la base estructural de la formació de massa muscular), fibra (fonamental per correcte funcionament dels nostre aparell digestiu) i vitamines i minerals (necessaris pel nostre metabolisme). L’esportista ha de seguir una dieta equilibrada, a poder ser repartida en 4 menjades lleugeres però nutritives. L’esport es pot començar entre mitja hora i una hora i mitja després de haver fet la ingestió d’aliments i es lògic que depengui de la quantitat i de les calories ingerides. Els esports de força (musculació) convé incrementar lleugerament el consum de proteïnes (formatge, iogurts, carn, peix). Abans de la practica esportiva es recomanable la fruita i hidrats de carboni (pastes, arròs, pa, etc.), per augmentar el glucogen dels músculs i per tant augmentar la resistència durant l’exercici . S’han de evitar els greixos. Una dieta variada aporta totes les necessitats i no calen suplements de vitamines, al menys d’una forma generalitzada. No es recomanable practicar esports en dejú. Durant l’exercici es molt important una bona hidratació, durant l’exercici aigua i/o begudes isotòniques. Després del exercici sucs de fruita (rics en potassi), brous sobre tot vegetals, sucs de tomàquet amb sal.

Els estiraments musculars ajuden a prevenir lesions?

L’enemic mes important de l’esport es la lesió. Un dels factors preventius per les lesions son el calentament previ i els estirament musculars. Una bona tècnica es fer que aquests exercicis previs no provoquin dolor. Els estirament redueixen la tensió del muscle, milloren la flexibilitat i fan menys probable la lesió, tant del propi muscle com del lligaments. Recordar que també els estiraments estan recomanats al finalitzar l’activitat esportiva

Contraindicacions absolutes per la pràctica esportiva

Es obvi que és el metge que te cura del pacient el que ha de aconsellar allò que es millor per ell, però de forma general son contraindicacions per la pràctica d’un esport les següents:
1. Infeccions o inflamacions agudes o cróniques
2. Insuficiència hepàtica, renal o cardíaca greu
3. Angina de pit a mínims esforços o Infart de miocardi recent
4. Bloqueig Auriculo-ventricular greu
5. Aneurisma aòrtic
6. Cor pulmonar crònic
7. Hipertensió arterial no controlable
8. Alteracions greus de l'equilibri
9. Tumoracions malignes

Esport i embaràs

1. Des del primer trimestre cal evitar aquella pràctica esportiva que pugui tenir risc d'accidents. Per exemple l'escalada, les arts marcials, etc.
2. Durant el segon trimestre s'evidencia una certa limitació en la capacitat de moviment, per tant, cal evitar esports d'alt impacte, esforços importants, sobretot, esports que siguin violents i de duració prolongada. Es poden practicar, en canvi, esports com la marxa, la natació i exercicis de to muscular que posin una atenció especial a la musculatura abdominal.
3. Al final del segon trimestre i començaments del tercer trimestre, els exercicis més indicats són els de flexibilitat, mobilitat articular i control respiratori. A partir del vuitè mes es recomana repòs i preparació específica pel part. Els beneficis del treball muscular són: prevenir el deteriorament físic de la inactivitat i aconseguir que en el post-part la recuperació sigui millor. En qualsevol cas és el metge qui ha d'aconsellar els límits de la pràctica.
4. Després del part i durant els primers quinze dies l'activitat física general es redueix a passejar i a incrementar la mobilitat. Més tard l'objectiu ha de ser recuperar, a poc a poc i amb progressiva intensitat, les capacitats físiques bàsiques. Recordar els consells del metge/metgessa ginecòleg en quant enfortí el sol de la pelvis (prevenir incontinències posteriors). L'activitat física sistemàtica no hauria de començar fins que hagin passat de tres a cinc mesos, sobretot si la mare alleta el nadó, i ha de seguir sent controlada.
5. A partir del cinquè o sisè mes post-part, es pot accedir a una activitat d'intensitat elevada.

Esport de persones grans

La vellesa no és una malaltia sinó un estadi tardà i declinant del nostre desenvolupament. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana és l'estat de l'ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys. Però vell és aquell que se'n sent i actua com a tal. Encara que l'edat no sigui sinònim de malaltia sí que normalment amb el pas dels anys s'hi associen malfuncions orgàniques que requereixen tractaments farmacològics i que podrien alterar a la vegada les bases per a l'exercici. Així mateix, no sempre malaltia és sinònim de contraindicació sinó que, en moltes situacions, ens podem beneficiar de l'activitat física com a element terapèutic. L'activitat física és un excel·lent treball terapèutic però practicada inadequadament és una arma de doble tall. Cal conèixer amb exactitud les possibilitats de l'organisme per sotmetre'l a determinats esforços i considerar abans d’emprendre alguna activitat física les següents possibilitats:

· Persones grans esportistes de tota la vida
· Persones grans que han practicat esport, ho han deixat durant una temporada no massa llarga, però que volen retornar (iniciar palatinament els exercicis)
· Persones grans que realitzen exercicis esporàdics (cal precaució abans d’iniciar una activitat esportiva mes intensa)
· Persones grans nouvingudes a l'activitat física (fer-ho sempre amb supervisió médica)

L’esport en general a les persones grans convé que sigui suau i no competitiu i sempre seguint les orientacions del metge que te cura de la nostre salut.

Dr. Joan Monés Xiol

15 d’abril 2007

L’ESPORT ES FONAMENTAL PER LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA ( 1ª part)

Son ben reconeguts els beneficis de practicar esport, tot i que cal considerar alguns aspectes perquè com totes les coses, es necessària la prudència i els coneixements per aconseguir el màxim profit. No parlarem pas de l’esport d’èlit i d’alta competició, en que els esportistes estan tractats per sanitaris especialistes en aquests aspectes, sinó que farem algunes referències pràctiques pels nostres conciutadans que estan practicant algun esport i sobre tot pels que o no ho han fet mai o ho han abandonat.

Resum dels beneficis mes coneguts que produeix l’esport:

· Alenteix els processos degeneratius propis de l'edat i fins i tot alenteix la pèrdua de certes funcions mentals ( memòria, agilitat mental, concentració).

· Millora la circulació sanguínia i ajuda a prevenir trastorns cardiovasculars (coronaris), arterials i venosos (per exemple aparició de vàrices a les cames)

· Evita o al menys retarda i redueix la hipertensió (tensió arterial alta), l'osteoporosi (pèrdua de cals als ossos), la diabetis tipus II (aquella relacionada amb el pas dels anys i l’obesitat) i la síndrome de tensió premenstrual a les dones.

· En enfortir la musculatura, l’exercici físic preveu les fractures en actuar positivament sobre la força muscular, l’agilitat, etc.

· Enforteix el sistema immunològic (sistema de defensa del organisme) i fa a la persona mes resistent a certes malalties

· Augmenta el nivell de la serotonina (hormona) al cervell, cosa que propicia un estat d'ànim més positiu. Per tant, té efectes beneficiosos davant petites depressions, l'ansietat, l'estrès i la neurosi. En resum, les millores en l'aspecte físic repercuteixen positivament a nivell psicològic.

· Tot exercici físic regular augmenta l'eficàcia del son, sempre que no es practiqui immediatament abans de l'hora d'anar a dormir.

· Es un magnífic preventiu de l’hàbit de fumar (molt important per tothom però sobre tot pels nostres adolescents i joves) en fomentar la cultura del esforç i de la salut, i també ocupant el temps en una activitat en la qual no es fuma. Està clarament demostrat que existeix una relació inversa entre la pràctica de l’esport i el consum de tabac.

Però, a més d’aquest beneficis generals, també cal indicar algunes circumstàncies específiques en que l’esport esta especialment recomanat:

1. Com ajuda a les persones amb sobrepes, tot i que es la dieta és la part més important

2. Les persones en professions sedentàries.

3. Les persones diagnosticades de osteoporosis. Esta demostrat que un esport suau, afavoreix la restauració de la cals als ossos i ajuda al tractament mèdic. L’osteoporosi es mes freqüent en dones després de la menopausia. De totes maneres l’exercici s’ha d’adequar a la fragilitat òssia, evitant exercicis molt intensos que podrien incidir en lesions de la columna.

4. Esta molt indicat en el nens hiperactius.

5. Sovint els pacients portadors de pròtesis de maluc, pregunten si després de la intervenció quirúrgica i de la recuperació, podran realitzar algun esport. Cal considerar dos aspectes: El primer és que malgrat cada vegada les pròtesis son millors, aquestes tenen una vida limitada i en una certa relació amb llur utilització, per això i per allargar la vida de la pròtesis son poc recomanables esports d’equip (Futbol , bàsquet, etc.) o que comportant exercici intens o canvis de posició de les cames (tennis individual, squash, etc.), però per contra son molt recomanables esports de baix impacte sobre el maluc, com caminar, nedar, golf, bicicleta i golf i fins i tot tennis en la modalitat de dobles, i son recomanables perquè afavoreixen la força muscular que ajuda a la millor .

En la 2ª part d’aquest breu article de divulgació, parlarem de la dieta de l’esportista, la hidratació mes adequada i del exercicis previs (sobre tot estiraments) a la activitat esportiva.

Fins la propera setmana.

Dr. Joan Monés Xiol

12 d’abril 2007

LES URBANITZACIONS TAMBÉ SÓN CABRILS

A CABRILS tota edificació que no està en el CENTRE URBÀ (per a uns quants el “POBLE”) és una urbanització; això explica que hi hagi 59 urbanitzacions. I això també explica la mentalitat i l'estratègia dels que van dissenyar aquest poble:

Primer, la venda de parcel·les = diners; després, les taxes per la construcció = diners; i després, els impostos generats pels que anaven arribant = encara més diners.

I a canvi, cap o mínims serveis; “perquè sou urbanitzacions”, diuen...

Res no ha canviat, avui – com ahir – quan se’ls pressiona la resposta és la mateixa: “No us podem recepcionar perquè les infrastructures que teniu són deficients”; quan aquestes infrastructures les han fet els mateixos promotors de les urbanitzacions.

Conseqüència: els veïns altra vegada a gratar-se la butxaca per a posar les infrastructures a punt i ens donin “el vist-i-plau”. I ni així, perquè continuen sense donar tots els serveis, per molt recepcionada que estigui la urbanització.
Desafortunadament aquesta mentalitat i estratègia sembla que encara és plenament vigent.

Fins a quan?




En CABRILS toda edificación que no está en el CENTRO URBANO (para unos cuantos el “PUEBLO”) es una urbanización; esto explica que haya 59 urbanizaciones. Y esto también explica la mentalidad y la estrategia de los que diseñaron este pueblo:

Primero, la venta de parcelas = dinero; luego, las tasas por la construcción = dinero; y después, los impuestos generados por los que iban llegando = todavía más dinero.

Y a cambio, ninguno o mínimos servicios; “porque sois urbanizaciones”, dicen…

Nada ha cambiado, hoy – como ayer – cuando se les presiona la respuesta es la misma: “No os podemos recepcionar porque las infraestructuras que tenéis son deficientes”; cuando dichas infraestructuras las han hecho los mismos promotores de las urbanizaciones.

Consecuencia: los vecinos otra vez a rascarse el bolsillo para poner las infraestructuras a punto y nos den el “visto bueno”. Y ni así, porque continúan sin dar todos los servicios, por muy recepcionada que esté la urbanización.
Desafortunadamente esta mentalidad y estrategia parece que todavía es plenamente vigente.

¿Hasta cuándo?

06 d’abril 2007

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA -SANITAT (IV)

CONSIDERACIONS SOBRE EL REFÚS A LA TRANSFUSIÓ SANGUÍNEA PER PART DELS TESTIMONIS DE JEHOVÀ

INTRODUCCIÓ

Els problemes ètics que planteja l'atenció als Testimonis de Jehovà (uns vuit milions en tot el món, uns 250.000 a Espanya i uns 90.000 a Catalunya) deriven de llur refús a la transfusió sanguínia. Aquesta negativa ha portat fortes controvèrsies, com passa sempre que és contraposen dos principis bàsics. Per una banda el dret a la vida i per l’altre el dret a la llibertat religiosa i a la autonomia del pacient.

ASPECTES MÈDICS

Tècnicament, avui en dia, es poden evitar moltes transfusions de sang aplicant els coneixements desenvolupats en els darrers anys:

· Acceptació de nivells d'hemoglobina i glòbuls rojos més baixos dels que es consideraven dintre dels límits de seguretat.
· Tècniques que incrementen l'hemoglobina del pacient prèvia a la intervenció (administració de ferro, eritropoietina, etc.).
· Tècniques quirúrgiques redueixen el sagnat (per ex. cirurgia laparoscòpica)
· Tècniques de recuperació - reinfusió de sang perduda durant la intervenció
· Els testimonis de Jehovà no accepten l’autotransfusió (es a dir, extracció de la seva sang uns mesos abans per tenir-la en reserva en cas de necessitat).

L'evidència científica mostra que els nivells segurs d'hemoglobina en el pacient sense patologia associada es troben entre 6 i 9 g/dl. Els pacients d'edat avançada, amb patologia coronària, respiratòria, i altres, necessiten nivells d'hemoglobina mes alts per sobreviure, uns 10-11 g/dl. Els tractaments addicionals (medicacions suplementàries cares com l'eritropoietina) i la major vigilància necessària als pacients intervinguts o simplement tractats en aquestes condicions, incrementen els esforços del personal mèdic i d'infermeria que els atén i també els costos.

ASPECTES ÈTICS I DENTOLOGICS

Els darrers anys tots aquests aspectes han sofert un considerable canvi. El Codi de Deontologia de Catalunya, vigent des de 1 d’Abril del 2005, te normes que inequívocament expressen la primacia de la autonomia del pacient.

Norma 10, “El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, fora del cas que s’entrés en conflicte amb la declaració Universal dels Drets Humans, i ha de evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió d’aquell”.

Norma 14, “El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica l l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys a un altre a causa del seu estat”.

Per tant, queda molt clar el dret del pacient a que se li respectin les conviccions religioses i el dret a rebutjar un tractament. Però la dificultat i la angoixa dels metges per complir les Normes d’Ètica es troben actualment en la pròpia consciència i fins fa poc temps en una jurisprudència contradictòria, avui dia corregida per la llei de autonomia del 2002.


ASPECTES LEGALS

La Constitució Espanyola garanteix el dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15) però també garanteix la llibertat religiosa (art. 16). La Ley 41/2002 de autonomia del paciente, capítulo 1º, artículo 2, diu “el paciente tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles”. I mes clar l’article 4, “Todo paciente tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.

Els casos determinats per la llei als que és refereix l’article 4 son:

- Riesgo para la salud pública
- Riesgo inmediato grave sin posibilidad de conseguir la autorización del paciente.
- Afectación a terceros.

RECOMANACIONS

Segons els Codis de Deontologia i el Codi Penal, el metge no incorre en omissió de socors (art. 195) si deixa d'aplicar la transfusió sempre que el pacient adult estigui en perfectes condicions de consentir en la transfusió i decideixi lliurement no fer-ho. El metge, lògicament, ha d'exposar al pacient la situació i ha de fer tots els esforços possibles per a convèncer-lo del que és el seu bé (es a dir recorre a la necessària transfusió de sang). A la nostre experiència, s’aconsegueix en bastants casos, sobre tot quant la petició és fa dins de la intimitat de la relació metge-pacient, lluny de les possibles pressions del col·lectiu al que pertanyen.

Per tant, si el pacient adult es nega a signar el consentiment informat per fer la transfusió, el metge ha d’acceptar, encara que no agradi, la voluntat del pacient expressada de forma lliure, conscient i sàpiguen, per la informació rebuda, la gravetat que comporta per la seva vida, llur decisió de no rebre sang. Per tant, si el pacient persisteix en rebutjar la transfusió, està en el seu dret i se l’ha de respectar. En el cas d’una gestant el metge farà el que cregui millor fins el part, inclosa la transfusió, perquè hi ha involucrada una tercera persona, el fetus. Després del part tindrà en consideració la voluntat de la dona.

Quan es tracti de menors, subjectes per tant a la potestat dels pares, aquests han de donar el consentiment, tot i que cal comptar amb la conformitat del menor que tingui prou discerniment. En cas de negativa dels pares o tutors a la transfusió, el metge té la facultat de prendre la decisió que cregui millor pel menor (fer la necessària transfusió), tot i que és mes recomanable demanar l’autorització judicial. En cas d’urgència el metge prendrà la decisió i després informarà al jutge.


Dr. Joan Monés Xiol
Cabrils, 6 d'abril de 2007

01 d’abril 2007

INFORMACIO DE LA CELEBRACIÒ DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT – març 2007-

Breu informació dels punts mes importants tractats en el decurs del Ple:

Punt 2.- Aprovació inicial del reglament del Cementiri.
S’aprovà un nou reglament del Cementiri municipal de Cabrils derogant l’actual, aprovat per l’Ajuntament, en sessió celebrada en data de 23 de desembre de 1957.

Punt 3.- Aprovar la revisió de les tarifes d’aigua potable.
A la proposta d’acord només hi consta la pujada del 4,35 per cent en concepte quota per a la conservació de comptadors i escomeses, hàbilment no consten la resta de pujades que son les següents:

13,70% en tots els trams de la tarifa
13,48% en la quota fixa i
4,35% en la quota per a la conservació de comptadors i escomeses

Aquestes desorbitades pujades van ser aprovades amb els vots favorables de CIU, PSOE-PSC i Gent de Cabrils (GEC).
L’alcalde va fer el seu “discurset” en relació a l’estalvi d’aigua (consulteu al nostre blog l’article de data 24 de gener L’Aigua és vida ) i va donar uns “breus consell de conservació de piscines” (veure fotos de l’estat de conservació de les piscines municipals), així és com donen exemple els que governen.

Punt 4.- Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat destinada a les corporacions locals titulars de centres d’educació infantil per al curs 2006-2007
Es rebrà una subvenció de 241.200 €, actualment s’està tramitant el pagament d’una bestreta corresponent al 50% de l’import de la subvenció, i el pagament del 50% restant es durà a terme un cop hagi finalitzat el curs escolar i s’enviï la documentació requerida pel departament d’educació.
Esperem que la recepció d’aquesta subvenció suposi una reducció en l'import del rebut que paguen els pares

Punt 5.- Aprovar inicialment la Modificació número 9 del Pla General d?ordenació Urbana de Cabrils.
Aquest punt es composa de 7 “modificacions”

1.- Cessió de Can Vilumara.-
1.1.- Requalificació de zona 6 (espais lliures públics) a zona 22(forestal) (Veure plànols a l’Ajuntament).
1.2..-Requalificació de zona 22(forestal) a de zona 6 (espais lliures públics) (Veure plànols a l’Ajuntament).

2.- Reubicació de 3.010,98 m2 de clau 6 de l’àmbit de Sant Crist a La Llobera i supressió de part del vial del c/ Verge de Nuria
Han aprovat “requalificar” una parcel·la, zona verda, situada a la Urbanització Sant Crist, propietat de l’ajuntament de 3.010,98 m2 de zona 6 (espais lliures públics) a zona 13d1 (URBANITZABLE) i per compensar la manca de zona verda de Sant Crist, “requalifiquen” parcel·les de la Urbanització La Llobera de 3.536,58 m2 de zona edificable (?) a zona verda.(Veure fotos de la zona que l’ajuntament considera “edificableen l’àmbit de La Llobera)

Ni s’entén ni ho expliquem raonadament els motius pels quals compensen zones verdes entre urbanitzacions tant distants, requalificant prèviament la zona verda ja existent a Sant Crist catalogant-la com edificable.( Volen construir? Volen vendre? ....que volen fer ?.......).
Aquest es un tema poc transparent i no és de rebut que en l’últim ple de la legislatura es plantegin qüestions com aquestes, amb dades confuses, sense transparència, amb informacions sesgades i el més important sense debat ja que segons les dades de l’ajuntament això s’arrossega des d'el mes d’abril de 2003, han passat 4 anys. No es podria haver debatut abans?

3.- Modificació de qualificacions a les finques propietat de l’Irta
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
4.- Pas de serveis Can Tolrà
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
5.- Serveis tècnics
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
6.- Reubicació de part d’una parcel-la de Can Cabot a La Llobera
Consulteu el plànols a l’Ajuntament
7.- Supressió de part de vial a l’àmbit de Montcabrer
Consulteu el plànols a l’Ajuntament

Per coneixement de tots s’ha de dir que aquestes modificacions i “requalificacions” s’han de sotmetre a informació pública per un termini d’un mes mitjançant anunci al Butlletí oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al taulell d’anuncis de l’Ajuntament, és per això que convido a que tothom consulti les dades “especialment” les corresponents a la requalificació “sense arguments sòlids i escrits” d’uns terrenys de propietat municipal, tot això a última hora i a l’últim ple de la legislatura.

Per suposat el vot del VIC va ser en contra de qualsevol requalificació d’última hora.

Punt 6.- Aprovar el Text Refós del Pla Especial d’ordenació de la fina “Mas de Baix”

Punt 7.- Aprovar definitivament la modificació dels estatuts del Parc Serralada Litoral.

Punt 8.- Aprovació dels crèdits reconeguts de l’exercici 2006.
En aquest punt es tractava d’aprovar un excés de despesa no pressupostada l’exercici 2006 d’import 134.557,55 euros, consistents en factures derivades de compromisos de despesa adquirits durant l'exercici 2006 i que no ha estat possible la seva aprovació o ratificació dins d’aquell exercici, i per tant l’equip de govern proposa aplicar la despesa al pressupost de l'exercici 2007.
En aquesta relació de factures que s’adjunta, ni han de sorprenents, per exemple:
3.132,06 € en varis sopars, begudes, esmorzars, etc. etc.
3.925,00 € de camions de brossa vegetal, suposem que per les jardineres.
1.455,89 € de lloguer de cotxes
6.123,51 € de recollida de voluminosos

I les més curioses 129,79 € d’una subscripció d’un “Manual discursos autoridades locales” subscripció període 11-2006 a 10 2007 això a nom del primer tinent d’alcaldia.
Aquest manual en castellà no saben si és perquè aquest polític s’està preparant per donar el salt a la política espanyola, en tot cas es una despesa d’ell i no dels ciutadans.

Altra de ben curiosa 26,00 € d’un “Manual Jurídico Sobre Circulación de Vehículos a Motor”, factura signada pel regidor de medi ambient, celebrem que per fi es documenti en relació a la conducció de vehicles a motor, manual també en castellà i també no saben si és perquè aquest polític s’està preparant per donar el salt a la política espanyola.
Aquesta despesa va ser aprovada amb el vot en contra del nostre grup municipal.

Punts d’urgència:
1.-
Modificació de la data de la festa local de Cabrils.
2.- Reconeixement de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.

Part de Control.

Punt.11.- Precs i preguntes
El nostre regidor es va congratular de la constitució del Comitè de Seguretat i Salut i va demanar que es faci el mateix amb la valoració dels llocs de treball dels empleats municipals, qüestió que el nostre grup està requerint des de l’inici de la legislatura.

Pregunta Al regidor d’esports (PSOE-PSC).- Les piscines es troben en un estat lamentable de conservació. Tenen prevista alguna inversió per adequar el lloc en uns mínims exigibles? O pensen improvisar en els últims moments, com acostumen a fer amb tot, per poder-les obrir a l’estiu. Aquesta pregunta es exactament la mateixa que el PSOE-PSC va fer en el decurs del ple de data 11 de març de 1999. Això demostra que allò que el PSC criticava, continua en el mateix estat deplorable malgrat estar governant.

Hem intentat adjuntar la màxima documentació possible de la que disposem, ja que entenem que per poder formar-se opinió del que succeeix al nostre Ajuntament es imprescindible disposar de la màxima documentació, i per tal motiu així ho intentem fer.
En relació a les requalificacions de terrenys de propietat municipal recordar que restarà a informació publica durant el termini d’un mes.

Moltes gràcies per la seva col·laboració.

Àrea d’Informació i Participació
Participació Ciutadana

Aquest blog està optimitzat per a una resolució de 1024x768 píxels