A CABRILS tota edificació que no està en el CENTRE URBÀ (per a uns quants el “POBLE”) és una urbanització; això explica que hi hagi 59 urbanitzacions. I això també explica la mentalitat i l'estratègia dels que van dissenyar aquest poble:
Primer, la venda de parcel·les = diners; després, les taxes per la construcció = diners; i després, els impostos generats pels que anaven arribant = encara més diners.
I a canvi, cap o mínims serveis; “perquè sou urbanitzacions”, diuen...
Res no ha canviat, avui – com ahir – quan se’ls pressiona la resposta és la mateixa: “No us podem recepcionar perquè les infrastructures que teniu són deficients”; quan aquestes infrastructures les han fet els mateixos promotors de les urbanitzacions.
Conseqüència: els veïns altra vegada a gratar-se la butxaca per a posar les infrastructures a punt i ens donin “el vist-i-plau”. I ni així, perquè continuen sense donar tots els serveis, per molt recepcionada que estigui la urbanització.
Desafortunadament aquesta mentalitat i estratègia sembla que encara és plenament vigent.
Fins a quan?
En CABRILS toda edificación que no está en el CENTRO URBANO (para unos cuantos el “PUEBLO”) es una urbanización; esto explica que haya 59 urbanizaciones. Y esto también explica la mentalidad y la estrategia de los que diseñaron este pueblo:
Primero, la venta de parcelas = dinero; luego, las tasas por la construcción = dinero; y después, los impuestos generados por los que iban llegando = todavía más dinero.
Y a cambio, ninguno o mínimos servicios; “porque sois urbanizaciones”, dicen…
Nada ha cambiado, hoy – como ayer – cuando se les presiona la respuesta es la misma: “No os podemos recepcionar porque las infraestructuras que tenéis son deficientes”; cuando dichas infraestructuras las han hecho los mismos promotores de las urbanizaciones.
Consecuencia: los vecinos otra vez a rascarse el bolsillo para poner las infraestructuras a punto y nos den el “visto bueno”. Y ni así, porque continúan sin dar todos los servicios, por muy recepcionada que esté la urbanización.
Desafortunadamente esta mentalidad y estrategia parece que todavía es plenamente vigente.
Primer, la venda de parcel·les = diners; després, les taxes per la construcció = diners; i després, els impostos generats pels que anaven arribant = encara més diners.
I a canvi, cap o mínims serveis; “perquè sou urbanitzacions”, diuen...
Res no ha canviat, avui – com ahir – quan se’ls pressiona la resposta és la mateixa: “No us podem recepcionar perquè les infrastructures que teniu són deficients”; quan aquestes infrastructures les han fet els mateixos promotors de les urbanitzacions.
Conseqüència: els veïns altra vegada a gratar-se la butxaca per a posar les infrastructures a punt i ens donin “el vist-i-plau”. I ni així, perquè continuen sense donar tots els serveis, per molt recepcionada que estigui la urbanització.
Desafortunadament aquesta mentalitat i estratègia sembla que encara és plenament vigent.
Fins a quan?
En CABRILS toda edificación que no está en el CENTRO URBANO (para unos cuantos el “PUEBLO”) es una urbanización; esto explica que haya 59 urbanizaciones. Y esto también explica la mentalidad y la estrategia de los que diseñaron este pueblo:
Primero, la venta de parcelas = dinero; luego, las tasas por la construcción = dinero; y después, los impuestos generados por los que iban llegando = todavía más dinero.
Y a cambio, ninguno o mínimos servicios; “porque sois urbanizaciones”, dicen…
Nada ha cambiado, hoy – como ayer – cuando se les presiona la respuesta es la misma: “No os podemos recepcionar porque las infraestructuras que tenéis son deficientes”; cuando dichas infraestructuras las han hecho los mismos promotores de las urbanizaciones.
Consecuencia: los vecinos otra vez a rascarse el bolsillo para poner las infraestructuras a punto y nos den el “visto bueno”. Y ni así, porque continúan sin dar todos los servicios, por muy recepcionada que esté la urbanización.
Desafortunadamente esta mentalidad y estrategia parece que todavía es plenamente vigente.
¿Hasta cuándo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada