24 de març 2007

ÀREA DE LA QUALITAT DE VIDA – SANITAT- ( III )


Avui publiquem un article d'opinió del Dr.Monés en relació a la legalització de les drogues, és l'opinió d'un qualificat professional de la medicina que segurament generarà polèmica ja que tots tenim la nostra personal forma d'entendre el problema i per tant fora bo obrir debat en relació a aquest assumpte.

Liberalització i legalització de les drogues

La recent proposta de debat social sobre la possibilitat de legalització de les drogues es basa en que seria una solució pels problemes greus derivats del narcotràfic. Però en primer lloc hauríem de definir el que es liberalització i legalització.

Liberalització consisteix en donar via lliure a la venda i consum d’una determinada substància sense cap restricció. De fet l’única substància psicotropa (es a dir que produeix algun estímul sobre el sistema nerviós central) en la pràctica liberalitzada es la cafeïna (cafè i begudes de cola). També es podrien afegir, però tenen algunes restriccions, l’alcohol i la nicotina.

Legalització es autoritzar la venda i el consum d’una substància psicotropa en certes condicionants reguladors aprovats per les autoritats sanitàries i polítiques d’un país. De fet en alguns països l’heroïna s’accepta com a medicament (Anglaterra, Suïssa i Holanda), la cocaïna forma part del arsenal analgèsic (tractament del dolor) i el cannabis s’està introduint per certs tractaments pal·liatius del càncer. Per tant, la legalització controlada es un fet i no ha tingut cap mena de transcendència per disminuir el narcotràfic. És evident, que si alguna de les drogues il·legals, tenen aplicacions terapèutiques, s’han de utilitzar en benefici dels pacients, però sempre de forma regulada i controlada, és a dir legalitzada, però no liberalitzada.

Per tant, tenim centrat el problema, cal parlar de la possibilitat de liberalització i no enganyar. La liberalització conduiria des de el punt de vista sanitari a agreujar l’actual problemàtica de les drogues. Un grup d’experts (Drs. E. Bruguera, M. Casas, A Gual i P. Lusilla) a auspicis del col·legi de Metges de Barcelona ha publicat un document que resumeix en quatre punts el seu pensament:

1. Coneixem que les dues drogues que mes problemes sanitaris comporten son el tabac i l’alcohol i es precisament la seva limitació el que ha demostrat ésser més eficaç per reduir el seu consum.
2. La droga il·lícita mes estesa, especialment entre adolescents i joves, son els derivats del cannabis, en que científicament esta demostrada la seva perillositat sobre l’esfera psíquica i acadèmic - laboral, sobre tot pels consumidors habituals, que llastren de forma inequívoca el futur dels nostres joves. La alta disponibilitat, la inadequada tolerància social i la banalització de la seva perillositat no ajuden a llur eradicació.
3. La cocaïna es la droga il·legal més preocupant perquè genera major nombre de demandes de consulta mèdica, per les seves greus repercussions. Cal fer ressò de la gravetat del seu consum i tothom en el mon sanitari pensa que llur liberalització conduiria a un desastre social a mig termini.
4. Sembla evident, que a major accessibilitat, disponibilitat i a un probable menor cost, hauria un increment de consum, que potser si que podria ser discretament positiu en la lluita contra el narcotràfic, però serien nefastes des de la òptica sanitària.

Per tant i com a resum NO A LA LIBERITZACIÓ DE LES DROGUES.


Dr. Joan Monés Xiol

Cabrils, 24 de març de 2007

1 comentari:

Unknown ha dit...

Gracies Dr. Monés pels seus articles. Els llegeixo amb molt interès.

Volia fer.li unes consideracions:

Quan diu que "la liberalització consisteix en donar via lliure............sense cap restricció" vull entendre que les drogues tindrien, donat aquest cas, les mateixes restriccions que el cafè o el alcohol, o sigui que es comercialitzarien després de passar els corresponents controls sanitaris.

Li dic perquè crec que apart el problema del narcotráfic (hauríem de veure que passaria en cas de ser la cocaïna o heroïna liberalitzades- crec que ens trobaríem amb "contrabandos" com en el cas del tabac o alcohol però que bona part dels negocis multimilionaris i corrupteles minçarien considerablement- només entrar un moment en la problemàtica dels països productors: els seus camperols podrien viure decentment, es desmotivaria a les màfies actuals que tenen amb nòmina a politics, jutges, policies..., els estats recaptarien impostos que revertirien en la població...-), Veig importantíssim el problema de que moltes drogues son adulterades sense cap consideració per gent que, es clar, no tenen cap moral ni control.

Llavors si deixem les drogues legalitzades només a nivell terapèutic i continuem amb les prohibicions, seguiran havent malalties i morts per una falta de control sanitari sobre elles, apart dels problemes socials derivats, delinqüència....

Permeti que em posi com exemple: no he pres mai cap droga d’aquestes anomenades dures i si es liberalitzen tampoc ho faré i un altre les està prenen ara i les prendrà en l’altre cas. (això si, amb menys perill per la seva salut-adulteració- el que ens beneficiaria a tots també econòmicament parlant, perquè les empreses comercialitzadores i consumidors pagarien els seus corresponents impostos que ajudarien a les despeses mèdiques-). No crec que es pugui assegurar que la l.liberalització porti al increment del consum i sempre haurà col·lectius que legal o il.legalmen en prendran, no podem tancar els ulls a una realitat que es aquí, sobre tot la cocaïna es consumida d’una manera habitual per molta gent i en menys mida també es prenen pastilles de disseny, heroïna...

Penso que les prohibicions tant en d’altres àmbits com en qüestió de drogues (i aquí inclueixo l’alcohol i el tabac tenint en compte la diferenciació que ha fet sobre els psicotròpics i naturalment un sí inqüestionable al control de totes les drogues respecte dels joves) no son bones, si ho es una educació exhaustiva de la població, tenim un exemple amb el tabac, la informació està donant el seus fruits.

Després d’una informació quotidiana i contundent estic segura de que els drogoaddictes serien menys, però sigui com sigui demano la oportunitat de poder escollir sense que des de les altes instancies o estats "tuteladors" ens PROHIBEIXIN. Demano LLIBERTAT per els ciutadans adults d'un país que es suposa civilitzat per decidir, cada persona, sobre la seva vida.

Gràcies de nou a vostè i al VIC per deixar-me participar.

Aquest blog està optimitzat per a una resolució de 1024x768 píxels